Fonamentalisme disfressat de modernitat

JOAN RIBÓ

Levante - EMV, 5 Novembre de 2008

M´ha cridat poderosament l´atenció com s´ha plantejat el Partit Popular el tema de l´assignatura d´Educació per a la Ciutadania en l´ESO en el seu congrés recent. El que han votat els congressistes del PP no ha estat l´assignatura en anglés sinó el seu rebuig a l´assignatura. Qualsevol pot entrar en la pàgina web d´aquesta organització i comprovar-ho en la pàgina 7 de la seua ponència congressual anomenada «Sí a la vida»: «Implica un claro propósito de adoctrinamiento ideológico y supone una intromisión en la tarea de formación moral de los hijos, que de acuerdo con la Constitución española compete únicamente a los padres. El Partido Popular de la Comunidad Valenciana quiere reiterar su rechazo frontal a esta asignatura y a los contenidos mínimos fijados para la misma por el Gobierno, y apoya el derecho de los padres al ejercicio de la objeción de conciencia. Desea expresar, asimismo, su respaldo a los esfuerzos realizados por la Conselleria de Educación para dar una solución a este conflicto, que ha de ser plenamente respetuosa del derecho fundamental de los padres a educar a sus hijos conforme a sus propias convicciones morales y religiosas».
Per tant, que ningú s´equivoque. Els plantejaments del Govern valencià respecte a aquesta assignatura no són per a defensar la introducció del trilingüisme en l´ensenyament. La ponència parla del trilingüisme després, acompanyat, com és raonable, d´un programa de formació del professorat i de mobilitat de l´alumnat. La introducció de l´anglés com a llengua vehicular d´aquesta assignatura té un únic motiu com es diu clarament en la ponència: lluitar contra una assignatura que «adoctrina ideològicament» i «suposa una intromissió en la formació moral dels fills que és competència exclusiva dels pares». El problema no és una qüestió de llengua vehicular. El problema és garantir «als pares educar als seus fills conforme a les seues pròpies conviccions morals i religioses» encara que siga mitjançant el pervers mecanisme d´impedir que els alumnes s´assabenten dels plantejaments bàsics d´aquesta assignatura a l´emprar una llengua que no coneixen adequadament.
Estem davant d´un conflicte ideològic important que el Partit Popular vol amagar amb una cortina de fum de modernitat simulant que vol introduir el trilingüisme. El problema no és l´anglés. El problema és la ideologia ultraconservadora del PP beguda dels sectors neocons nord-americans i dels grups més conservadors de l´Església catòlica espanyola (legionaris, kikos, Opus, etc.). Segons aquests pensaments, la societat democràtica no pot defensar i educar en unes normes de ciutadania com fan ensenyances reglades de molts països de la UE. Per aquests sectors que defensa i representa el PP, les conviccions morals i religioses estan per damunt de la societat exactament igual que ho estan a les escoles coràniques dels països islàmics més fonamentalistes o estaven a Espanya durant la Inquisició o el nacionalcatolicisme de Franco.
Aquest és el nucli del problema. Volen tornar a plantejaments anteriors al Segle de les Llums on cada creient religiós té les seues «úniques normes vertaderes», en oberta confrontació amb els que pensen una altra cosa, siga religiosa o laica. Pel contrari, molts pensem que establir unes normes mínimes de respecte, tolerància i ciutadania on tots poguem conviure sent cristians, musulmans, jueus o ateus és una de les tasques més importants de l´educació.
El PP amaga el nucli del problema i desvia l´atenció a l´anglés per un motiu evident: sap que plantejat com ells ho plantegen seria rebutjable per a la majoria de la població allunyada en la seua forma de pensar d´aquests plantejaments religiosos fonamentalistes que són la causa i la base del seu rebuig a l´assignatura d´Educació per a la Ciutadania.
Evidentment és un destarifo plantejar l´ús d´una llengua estrangera com a llengua vehicular de cap assignatura sense una preparació prèvia indispensable tant d´alumnes com de professors. Té tant poc de trellat que el mateix PP indica com s´ha de fer poques pàgines després en la mateixa ponència.
Molts pensem que si alguna competència li resta a l´alta inspecció educativa que depén del Ministeri d´Educació, hauria de dir la seva i posar en el seu lloc aquesta situació kafkiana. Comença a ser escandalós el silenci, quan no aprovació, de la ministra d´Educació, Mercedes Cabrera, en un tema on no es pot permetre mantenir-se més temps callada com si ho consentira. Senyora ministra, el seu silenci ja no és prudència, cada dia es torna més en un problema de complicitat i de corresponsabilitat. Algú li haurà de recordar al Govern valencià que l´Estat autonòmic no és un estat feudal ni forma part dels estats vaticans. Allò ja va passar. Afortunadament la història va tancar la pàgina i no volem que torne per molt que alguns governants valencians ho demanen de forma insistent al seu Déu en llurs pregàries matutines.

*Projecte Obert.