Una altra avaria a Cofrents

Las Provincias 29.10.2009
JOAN RIBÓ CANUT PROJECTE OBERT

La central nuclear de Cofrents, després d'estar aturada 45 dies per a recàrrega, reparacions i tasques de manteniment, ha tornat a patir una aturada per culpa de l'avaria d'una vàlvula del circuit primari. Aquesta avaria no és, precisament, una cosa nova. Malauradament aquesta central nuclear és, amb dades del Consell de Seguretat Nuclear, la que més incidències pateix la majoria dels anys de tota Espanya.

El problema de la CN de Cofrents és la seua obsolescència. Una central nuclear, com qualsevol aparell, a mesura que funciona, envelleix, perd seguretat, es rovella com a conseqüència d'estar sotmesa de forma permanent a pressions molt elevades, a nivells de radiació molt intensos. Tot açò ens fa preguntar: és segura? La pregunta és important en una nevera, en un cotxe. És molt important en una avió i és imprescindible en una central nuclear. Pensar en les conseqüències d'un accident nuclear per als valencians posa senzillament els pèls de punta.

No cal que preguntem als amos de la central. Sabem la resposta: és totalment segura. És clar que la seua visió de la seguretat ve totalment influïda pels beneficis ingents que suposa una central nuclear ja amortitzada com es la de Cofrents.

Al pensar en seguretat cal que pensem en el que va ocórrer el 19 d'octubre de 1989 en la central nuclear de Vandellòs I, molt prop del nostre país. Va patir un accident del grau 3 que no va fondre el reactor, per molts pocs graus de temperatura. Si s'haguera fos el reactor haguérem patit una vertadera catàstrofe de conseqüències difícils de calcular. Per suposat que els dirigents de la central de Vandellòs també ens prometien, fa vint anys abans de l'accident, total seguretat com ens prometen els de Cofrents, però...

Val la pena continuar amb les centrals nuclears? No. Cal anar programant el seu tancament a mesura que s'acabe el període d'explotació per al qual foren dissenyades i en el qual han estat amortitzades. I per a la central nuclear de Cofrents la data és l'any 2011. Prolongar el seu funcionament més enllà d'aquesta data és un regal a l'empresa propietària carregada sobre les espatlles de la seguretat de tots els valencians.

Ens diran que les nuclears són imprescindibles per a tenir llum. Mentida! Saben vostès que moltes vegades s'han d'aturar parcs eòlics perquè hi ha un excés de producció d'electricitat i les centrals nuclears són molt inflexibles i no es poden aturar? L'any passat el moment de màxima potència requerida va ser el 17 de desembre amb 44.876 MW quan la potència instal·lada en Espanya era de 90.900 MW. Més del doble.

Ens diran que si no produïm energia nuclear a Espanya l'haurem d'importar de França. És mentida! Espanya exporta energia nuclear en quantitats importants (més de 11.000 GWh en 2008) i no necessita comprar-ne a França ni a cap país excepte en moments molt puntuals i poc significatius.

Potser ens diran que l'energia nuclear és més barata. S'obliden de què és l'energia més subvencionada. ¿Qui paga el desmantellament de les nuclears? Qui paga la gestió dels residus nuclears? Qui va pagar la moratòria nuclear quan s'arruïnaven les empreses? Sempre els mateixos: tots els espanyols directament en el cost del kWh o indirectament en els pressupostos.

Per tots estos motius a la central nuclear de Cofrents li toca tancar-se en 2011. I s'ha de tancar. Hi guanyarem tots. Perdó, tots no. Els amos de la central no continuaran guanyant tant! Però, potser, ja han guanyat prou. Els valencians ens ho mereixem.