Senyor Alarte

Joan Ribó

Levante -EMV, 7 de Maig de 2009

He llegit amb preocupació la seua decisió de manar que els diputats del seu partit votaren en contra d´una proposta de què la Generalitat entrara a formar part del Institut Ramon Llull. El canvi d´actitud s´ha materialitzat al votar en contra d´una proposta feta pel Grup Compromís en les Corts Valencianes emprant un text molt paregut o similar al que el diputat del seu partit Francesc Colomer la passada legislatura argumentà i votà a favor en nom del seu Grup.

L´actitud és evidentment contrària al criteri d´ajuntaments com Gandia, Morella o Sueca on governa el seu partit i formen part d´aquest Institut.

Voldria dir-li, amb el màxim de respecte, que la decisió que ha pres és un error greu per al nostre país i de conseqüències incalculables per a la nostra llengua. Estic segur que abans de prendre aquesta decisió haurà vostè llegit els objectius de l´Institut Ramon Llull encaminats a potenciar la llengua i cultura a l´exterior en totes les seues modalitats i formes d´expressió. I estic segur també que ha pres la decisió per a fugir de la paraula catalana que està en els seus objectius fent una estranya concessió als anticatalanistes que, fins ara, no havíem vist prendre al PSPV en tota la seua història.

Ha pensat en les conseqüències que va tenir aquesta decisió en el món editorial valencià? És conscient que està restringint les possibilitats d´ampliació del mercat cultural i de traducció a altres llengües i, per tant, reduint el mercat dels llibreters, cantants, músics productors d´audiovisuals etc.? Sap que està restringint greument la difusió de tot el nostre patrimoni cultural basat en una llengua, el valencià, que està vinculada amb la que es parla en les Illes Balears, Andorra i Catalunya exactament de la mateixa forma a com ho està el castellà amb la llengua que parlen en Argentina, Colòmbia o Mèxic? És dona compte que la seua decisió xoca frontal ment amb l´opinió no només de totes les universitats sinó també de la mateixa Acadèmia Valenciana de la Llengua? Es recorda de com es va tenir que plantar aquesta Acadèmia front a la Generalitat per aquest tema a l´hora de definir el valencià?

Estic segur que tot açò ho haurà vostè pensat. També haurà somiat que li reportarà beneficis polítics davant d´aquells sectors socials partidaris del secessionisme lingüístic. No n´estaria tant segur. Estos sectors tenen molt clara la seua decisió a l´hora de votar i l´anticatalanisme és el recurs fàcil que sempre la dreta treurà quan tinga qualsevol problema. Només cal veure per exemple a Dña. Rita Barberá culpar als catalans dels seus problemes amb els eventos com la Copa del Amèrica o el circuit de fórmula 1 li comencen a fallar. O recordar l´absurda absència de D. Francisco Camps del vuit-cents aniversari de Jaume I en Poblet. Sense oblidar les tonteries insultants del president del PP valencià sempre desitjós d´emular les pallassades de Berlusconi. Pense que els anticatalanistes més aviat pensaran de vostè allò que deien els romans: Roma no paga els traïdors i seguiran votant el mateix de sempre: la dreta.

El valencià per a normalitzar-se necessita urgentment guanyar utilitat comunicacional. Poder emprar-lo en Internet i escoltar un vídeo o una pel·lícula en la nostra llengua encara que escrit o parlat en alguna variant dialectal de les Illes o de Catalunya. Ningú s´espanta al escoltar parlar en castellà d´Argentina en una pel.lícula o en serials de produïts a Venezuela.

Hem de poder tenir la possibilitat de veure diversos canals de TV en valencià encara que només siga per veure quan tendenciós és Canal 9. Hem de poder emprar el valencià en més coses que els llibres de text. Sinó el desaventatge és torna tant aclaparadora front al castellà que acavem veient com xiquets que coneixen perfectament el valencià no l´utilitzen en la seua vida corrent, ni en el pati del seu col.legi, pel senzill motiu de què els hi és més pràctic i útil el castellà. El final d´aquest procés serà reduir el valencià als actes festius i folklòrics com ja fan en la pràctica molts dels secessionistes. I actituds com la seua només fan que contribuir a accelerar este procés.

Senyor Alarte: crec que el canvi que ha provocat respecte al Institut Ramon Llull no li aportarà cap rèdit electoral. Però encara que n´aportara algun seria a canvi de fer-nos avançar un poc més pel camí de la despersonalització com a poble, de la pèrdua progressiva d´identitat. Molts pensem que per a guanyar uns hipotètics vots no tot és vàlid en política. Vostè també ho pensa?