Obrir un debat sobre les nuclears?

JOAN RIBÓ

En els últims temps, en Espanya circula una consigna per tots els mitjans de comunicació i òrgans generadors d´opinió: cal obrir un debat sobre l´energia nuclear. Amaga un objectiu evident: canviar l´opinió dels espanyols respecte l´energia nuclear, molt majoritàriament contrària a aquesta energia. Els nuclearistes es basen en tres raons fonamentals: l´energia nuclear no genera gasos d´efecte hivernacle; l´energia nuclear és segura amb els reactors de nova generació i les noves tecnologies, i l´energia nuclear és l´energia més barata actualment.
Els partidaris de l´energia nuclear ens volen fer oblidar alguns dels problemes que resten sense resoldre des de l´origen d´aquesta energia. En primer lloc, la seua estreta relació amb la bomba atòmica. La tecnologia és, en molts aspectes, la mateixa. Si no, que li ho diguen als que polemitzen amb l´Iran i la seua tecnologia nuclear, pretesament pacífica. No hi ha que oblidar, a més, que les centrals nuclears produeixen residus, cas del plutoni, emprables com a material per a fabricar bombes nuclears.
En segon lloc, donar una solució raonable als residus nuclears que contaminen la terra durant centenars de milers d´anys i als quals encara cap país ha donat una resposta definitiva. En Espanya, per suposat tampoc, malgrat la saturació actual de les piscines de les centrals que els emmagatzemen. I en tercer lloc, les limitades reserves d´urani en el món mai permetran el seu ús com a forma d´energia significativa i important a escala mundial.
Cal analitzar les raons positives dels defensors de l´energia nuclear. En primer lloc, que no genera gasos d´efecte hivernacle només és veritat si tenim en compte exclusivament el procés de fissió de la central. No ho és si li seguim la pista a l´urani des que s´extreu en mines de molt baixa concentració i que després cal purificar i concentrar fins a nivells que siga l´isòtop fissible.
Afirmar que «l´energia nuclear és segura» en Espanya pot semblar fins i tot cínic després de veure el conjunt inacabable d´accidents en Vandellòs, Ascó o Cofrents. Sí que hi ha una cosa segura (i l´afirmació ja és d´un govern autonòmic): les empreses propietàries de centrals nuclears, en este cas Iberdrola i Endesa, estalvien en seguretat fins a límits que fan insegures aquestes centrals. El motiu és clar: és un negoci no respectar les normes. La sanció es recorre (com en el cas de Vandellòs) i no es paga, i, encara que s´haja de pagar, sempre ix a compte i rendible mantenir la producció en marxa.
Que ningú s´equivoque. Els grans accidents no són problema només de països endarrerits com Ucraïna i Txernòbil. Hi ha hagut greus accidents als Estats Units (central de les Tres Illes), al Japó, fa poc de temps a la mateixa nuclearitzada França, a Rússia, etc. Qualsevol sistema pot tenir un accident, com ho hem vist recentment en el cas de l´aviació. El problema és que un accident nuclear té unes conseqüències tant terribles que qualsevol persona amb sentit comú es pot preguntar: val la pena patir este risc si hi ha alternatives a l´energia nuclear totalment segures?
El tercer argument -«l´energia nuclear és l´energia més barata actualment»- és també un argument important. I és veritat i és mentira a la vegada: és veritat per a Endesa i Iberdrola, una vegada pagada l´amortització de la inversió realitzada. Però és mentira per als espanyols i per a la societat. S´han preguntat vostès el cost de gestionar els residus produïts en les nuclears durant la seua vida de centenars de milers d´anys? No ho pregunten a les empreses propietàries perquè elles no ho paguen. Ho paguem tots els espanyols en el rebut i en el pressupost del Consell de Seguretat Nuclear. Ací no funciona allò de qui contamina paga. En residus nuclears, elles, Endesa i Iberdrola, contaminen produint residus, i nosaltres, tots els espanyols, paguem.
Quan una empresa potencialment perillosa realitza una activitat necessita una pòlissa de responsabilitat civil per a fer front a possibles accidents. Spanair, per exemple, després del fatal accident aeri, ha començat a satisfer la indemnització als familiars afectats emprant la seua pòlissa de responsabilitat civil. Iberdrola realitza una tasca de risc evident al tenir en marxa una central nuclear en Cofrents. Algú coneix la seua pòlissa de responsabilitat civil front a accidents que podrien afectar a milions de persones en València (l´aigua que bevem) o la Ribera (aigua, cultius agrícoles, etc.)? Ens temem que la seua pòlissa no és una altra cosa que l´acció subsidiària de l´Estat.
Jo li preguntaria a algun partidari de l´energia nuclear. Si no externalitzaren els costos de gestió de residus, els costos de responsabilitat civil i les garanties estatals a inversions molt elevades, algú s´atreviria a muntar una central nuclear? Estem segurs que no, i tenim una prova: en Estats Units no hi ha restriccions a muntar una central mai, però en els trenta últims anys ningú ho ha intentat.
Obrir el debat a l´energia nuclear? Cap debat es pot rebutjar. Però els que volen obrir-lo realment el que volen es menjar-nos el coco, canviar una opinió clara i contundent dels espanyols front a aquesta energia bruta, encara que no emeta directament diòxid de carboni, insegura com ho demostren els diaris tots els dies i cara si tenim en compte tots els seus costos.
Es pot tenir llum i energia d´una altra forma. Mitjançant energies netes i renovables on Espanya està ben col·locada tecnològicament a nivell mundial. En ­energia nuclear quasi tot ho hem d´importar. En energia eòlica o solar som exportadors de tecnologia i equips. Escollir on dirigir els esforços i les inversions és una qüestió de voluntat política, de quin camí agafar en la cruïlla energètica en què es troba el món. No ens podem equivocar ni podem fer cas a aquells que ens volen fer anar per camins que només interessa als que beuen de la mamella nuclear.