9 de febrero de 2010

Entrevista Joan Ribó en el diari El Mundo. 8 de febrer de 2010

entrevista Ribó 8 febrer elmundo

2 de febrero de 2010

SALUDEM EL NAIXEMENT DE COMPROMÍS




Projecte Obert saluda el naixement de la Coalició Compromís recentment presentada als mitjans de comunicació del nostre País.

Estem convençuts que aquesta coalició, que ens agradaria anara més enllà d'una estricta coalició de partits polítics i poguera assolir també a persones independents, grups vinculats a moviments socials etc., serà un pas molt important cara a la configuració política del País Valencià que necessita de forma urgent alternatives polítiques il.lusionadores i participatives que ajuden a eixir del pou i la foscor política que hegemonitza el nostre País.

Ens agrada la síntesi de plantejaments ideològics i formes de pensar que suposa la coalició Compromís: L'esquerra, el valencianisme i la defensa del medi ambient. Pensem i estem convençuts de què aquests tres elements són determinants per a trobar una eixida progressista, moderna, sostenible i solidària per al nostre País. Des de fa molts anys hem defensat aquesta confluència en Esquerra Unida. Avui continuem defensant-la malgrat ser conscients de què hi ha poques possibilitats de què EUPV faça una aposta en aquesta direcció tal com ens agradaria.

Projecte Obert va a iniciar en breu els contactes amb la Coalició Compromís a nivell de País amb la finalitat de veure les possibilitats de participar en aquesta coalició amb caràcter de persones independents encara que mínim ament organitzades. D'acord amb el que quedàrem en el sopar de Paiporta, fem una crida a tots els membres i amics de Projecte Obert a fer iniciar un procés semblant en els seus municipis per anar concretant les distintes coalicions en la perspectiva de les eleccions municipals de 2011.

30 de enero de 2010

El juez anula la ampliación de una planta de combustible en Albuixech por estar demasiado cerca de un barrio

La empresa, que inauguró los depósitos en junio, recurre y dice que otro fallo "le daba la razón"

CÈSAR GARCIA VALENCIA - Levante-EMV

El juzgado de lo contencioso-administrativo número 1 de Valencia ha declarado nula la licencia de actividad que aprobó el anterior gobierno del PP, en diciembre de 2006, para la ampliación de los depósitos de la empresa Compañía Logística de Hidrocarburos (CLH), en Albuixech, por incumplir la distancia mínima de 2.000 metros con respecto a emplazamientos urbanos, ya que los barrios de Roca y Cuiper, en Meliana y Foios, están a escasos 500 metros de las instalaciones ampliadas, que fueron inauguradas el pasado año por el presidente de la Generalitat, Francisco Camps.

"La sentencia nos da la razón pero ya está la instalación en marcha. Lo considero una victoria moral y demuestra que el recurso tenía razón de ser", aseguró ayer el concejal Josep Bort, que presentó el contencioso, en enero de 2007, cuando estaba en la oposición (EU). Se da la circunstancia de que ahora forma parte del gobierno con el PSPV. El Ayuntamiento de Foios también recurrió solicitando la anulación del acuerdo que concedía la licencia.

Bort recurrió a los tribunales al no obtener respuesta del gobierno local del PP sobre su recurso. En la sentencia, contra la que cabe recurso, el juez destaca que, "en definitiva el acto que se impugna es el acuerdo de la Junta de Gobierno Local" por incumplir un Real Decreto 2414/1961 que está vigente y que advierte de que se debe respetar una distancia mínima entre actividades calificadas como peligrosas y núcleos urbanos.

La empresa CLH aseguró ayer a la agencia Efe que recurrirá la sentencia y remarcó que estas instalaciones "cumplen la normativa vigente", además de advertir que hay un fallo anterior, del juzgado de lo contencioso-administrativo numero 2 de Valencia que "daba la razón a la empresa".

17 de enero de 2010

Els diners de Camps i Barberà

El dijous hi havia dues notícies a la premsa que defineixen molt bé la realitat del nostre País.


Per una banda els col.legis públics es queixaven de no haver rebut els diners, 22 milion d'euros, dels menjadors escolars, cosa que no passava des de fa més de trenta anys i podia ocasionar prompte el tancament dels mateixos.

Per altra banda, la Generalitat reconeixia en les Corts que pagava un canon de 17 milions d'euros a l'any al senyor Ecclestone per tenir la fòrmula I en València.


El senyor Camps i la senyora Barberà tenen les seues prioritats!!!!


Joan Ribó i Canut

1 de diciembre de 2009

EL REGIDOR DE CULTURA DEL PP A PAIPORTA, INSULTA GREUMENT ALS FAMILIARS DE LES VÍCTIMES DEL METRO.


· Compromís demana la dimissió del Regidor de Cultura del PP de Paiporta per insultar greument als familiars de les víctimes del metro i qualifica al govern Popular de Ibor de “dèspota”

En el vergonyós ple celebrat aquest dijous en l'Ajuntament de Paiporta, el regidor de Cultura, Luis Ródenas, va qualificar als membres de l'Associació de Víctimes del metre 3J de ser "4 indocumentats".

Per a la regidora de Compromís, Isabel Martín, "aquestes manifestacions no només deixen en evidència la baixesa política i personal d'aquest personatge sinó que també demostren la nul·la sensibilitat de la resta de membres de l'equip de govern, amb el seu alcalde Vicente Ibor al capdavant, doncs cap d'ells va demanar disculpes per les paraules del seu company de files ni li vàren demanar en cap moment que es retractara del que acabava de dir".

Compromís demana per aquests deplorables fets la dimissió de Ródenas com regidor de Cultura perquè "amb aquestes paraules ha demostrat que la regidoria li queda massa gran i no pot seguir en aquest càrrec" i a més demanen al senyor alcalde que “reprove l'actitud del seu company de partit i demane disculpes, en nom del seu grup, als membres de l'Associació de Víctimes del Metre 3J per tan lamentables declaracions".

Martín ha declarat que "vaig sentir vergonya i una profunda indignació a l'escoltar les paraules del regidor, doncs els familiars de les víctimes del metre, a pesar del dolor que han de suportar per haver perdut als seus éssers benvolguts, lluiten cada dia perquè la línia de metro tinga les mesures de seguretat adequades i que així mai cap ciutadà haja de passar pel sofriment que ells han patit, inclosos individus com el senyor Ródenas"

Respecte al ple del passat dijous, la regidora ha explicat que "el partit popular fent ús de la seva majoria absoluta va muntar un vergonyós circ. Ibor va preparar consciençosament les intervencions que havien de fer els seus pupils (en referència als regidors de l'equip de govern) i es va saltar a la torera el reglament, doncs malgrat que des del nostre grup li havíem advertir que el ROF no contempla que els regidors de l'equip de govern puguen plantejar preguntes a l'oposició, Ibor incorrent en una possible prevaricació, va desoir el nostre advertència i ens va increpar, tant a mi com al portaveu socialista, amb un sens fi de preguntes, minvant el nostre dret a participar en el debat".

Per a Martín "en el ple ordinari de novembre va perdre la democràcia, doncs tornàrem a veure comportaments caciquils i dèspotes en l'equip de govern"

Paiporta 30 de novembre del 2009
Compromís Paiporta
Bloc – Projecte Obert

26 de noviembre de 2009

COMPROMÍS PER PAIPORTA DEMANA LA CONGELACIÓ DE L'IBI PER A 2010 I EL PAGAMENT FRACCIONAT DE TAXES I IMPOSTOS COM MESURES ANTICRISIS













L'equip de govern desoïx la petició de Compromís i modifica l'IBI amb un augment de fins el 10% en els rebuts per a 2010

Compromís per Paiporta ha presentat esmenes a les ordenances fiscals propostes per l'equip de govern per a rebaixar el tipus impositiu de l'IBI al 0,64% i així frenar la pujada dels últims anys. “Amb el tipus impositiu proposat pel PP (0,68%) els rebuts de la contribució es veuran incrementats entre un 5 i un 15%”, ha explicat la regidora del grup, Isabel Martín.


Martín afegix que “aquesta pujada, sumada a la d'anys anteriors, fa que des que el PP va entrar en el govern els veïns hajam vist incrementat el rebut de la contribució en quasi un 30%”. Des de Compromís matisen que “si bé és necessari pagar impostos per a tindre serveis, no es pot deixar tota la càrrega en el contribuent, i menys encara quan la situació econòmica és tan nefasta com l'actual, amb més de 2.600 aturats en el municipi i l'IPC en una taxa del -1%”, així insisteixen en que “fins que passe la crisi cal ser especialment sensibles amb els ciutadans i ciutadanes del nostre poble”.


Altra proposta de Compromís, que va ser desestimada en el ple pel PP, va ser la relativa a la forma de pagament dels tributs. El grup va presentar una esmena al calendari fiscal per tal d’introduir el pagament fraccionat de taxes i impostos i així facilitar al contribuent el pagament dels tributs més elevats. “A tots ens resulta complicat pagar en un únic rebut impostos com l'IBI, que superen en molt els 300€. Fent-lo en diversos pagaments la càrrega per als contribuents seria més suportable”, puntualitza Martín.


També quant a la forma de pagament, des de Compromís proposen que aquells que tenen els rebuts domiciliats tinguen una compensació per això i se'ls bonifique el tribut, com ja fan altres municipis de la comarca, amb un 3% sobre l'import. “Els veïns que tenen domiciliats els seus tributs, a més de fer el pagament abans que finalitze el període de pagament en voluntària, eviten despeses de gestió a l'Ajuntament i ajuden amb l'estalvi de paper, però paguen el mateix que els que ho fan per finestreta”.

Martín considera que “amb aquesta mesura, al ser un al·licient per al contribuent, veuríem incrementat el muntant de rebuts que es pagarien en voluntària i augmentaríem la tresoreria de l'Ajuntament, a més el personal encarregat d'atendre al ciutadà per al cobrament podria estar fent altres tasques, amb la conseqüent millora en la gestió dels recursos humans”.


Paiporta 23 de novembre del 2009
Compromís Paiporta
Bloc – Projecte Obert

7 de noviembre de 2009

Rita Barberá ha convertit València en capital de la mentida medi ambiental

PROJECTE OBERT DENUNCIA QUE RITA BARBERÁ HA CONVERTIT VALÈNCIA EN CAPITAL DE LA MENTIDA MEDI AMBIENTAL


Per a Esther Tarín, portaveu de Projecte Obert a la Ciutat de València “des de la signatura de la Carta d’Aalborg, ja fa més de deu anys, la política medi ambiental de la Sra. Barberà es basa en simular que es fa alguna cosa, eixir en la foto signant tot allò que siga ecològicament adequat i després, oblidar-se, passar de tot”.

Així fou el programa electoral del PP en 2007: Moltes paraules, molts bons arguments, moltes floretes però sens cap fet concret al respecte que ho respalde. Així s’ha funcionat en tot pràcticament: La contaminació lumínica, de la qual València és campiona indiscutible, el soroll amb uns nivells desconeguts en la resta de capitals espanyoles, el tractament de residus sòlids on fa poc es va inaugurar el primer i únic ecoparc de la ciutat i, per suposat, es desconeix cap separació de la matèria orgànica.

La contaminació de l’aire on no es fa res més que amagar els llindars superats quan es sobrepassen els nivells màxims establerts a la Unió Europea. El dia europeu sense cotxes que es va unificar amb el dia de la bicicleta per eliminar el seu caràcter reivindicatiu contra l’abús dels cotxes i, com a activitat “adequada” i “educativa” es duu als ciclistes a visitar i recórrer la “catedral del cotxe”, el circuit de fórmula 1, oblidant qualsevol política de reducció dels cotxes encara que siga simbòlica.

“Podríem continuar –ha afegit la portaveu de Projecte Obert- però és suficient per a palesar la manca de política medi ambiental de l’ajuntament de València. Perdó manca no. Hi ha una efectiva política d’aparador que duu a la Sra. Barberà fins i tot a signar el conveni d’alcaldes contra el canvi climàtic (que obliga a reduir el 20% les emissions de diòxid de carboni) sense fer absolutament res més que fer-se una foto “progre”, sense … ni un miserable pla d’actuació”.

“Des de Projecte Obert –ha continuat Tarín- pensem que els valencians ens mereixem una altra política medi ambiental. No es pot continuar d’aquesta manera. És senzillament, un escàndol. El PP està convertint la nostra ciutat en la capital del malbaratament de recursos com és el cas de la il·luminació, de la despreocupació per la qualitat del nostre aire, de l’elevat nivell de soroll etc. La Sra. Barberá està allunyant la nostra ciutat de totes les pautes de comportament majoritàries en Europa”.

Es pot fer millor? Per suposat que si. Qualsevol ciutat espanyola o europea pot servir d’exemple per avançar a uns nivells de respecte medi ambiental molt superiors als de València. El que és difícil és fer-ho pitjor de com es fa en la nostra ciutat.

“Des de Projecte Obert exigim un canvi radical de la política medi ambiental en l’ajuntament de València. Ho demanem i ho exigim per nosaltres mateixos, per els nostres fills, per tenir una ciutat més amable, amb més i millor qualitat de vida, més respectuosa amb tots i amb tot i amb un poc més de trellat que el que estem veient en l’ajuntament. Tenim, però, dubtes de què l’actual govern municipal siga capaç i tinga la imaginació suficient per a fer de València una ciutat sostenible medi ambientalment més enllà de la pura propaganda, de la demagògia més barroera”, ha conclòs Esther Tarín.


PROJECTE OBERT DE VALÈNCIA

27 d’octubre de 2009

6 de noviembre de 2009

COMPROMÍS ACUSA AL ALCALDE DE PAIPORTA DE OCULTAR A LA OPOSICIÓN LA FUTURA UBICACIÓN DE UN CENTRO DE INSERCIÓN SOCIAL (CIS) EN EL MUNICIPIO


· Compromís y el PSPV local desconocen las negociaciones entre el PP de Paiporta y el Ministerio de Interior para ubicar un CIS en el término de Paiporta

Compromís per Paiporta ha solicitado al alcalde, Vicente Ibor, información sobre la noticia aparecida en prensa la pasada semana, en la que se anunciaba la posible ubicación de un Centro de Inserción Social para presos de tercer grado en el término municipal.

El anuncio de este proyecto ha supuesto una sorpresa para toda la oposición, por ello desde Compromís reprueban que “Ibor nos oculte algo tan importante como este proyecto. Pareciera que el Alcalde desprecie el consenso político y social que un proyecto de estas características, con la repercusión y las implicaciones que puede tener, necesita para ser llevado a buen término.”

Así, desde Compromís señalan que desconocían totalmente este proyecto y lamentan haberse enterado, una vez más, por la prensa. Por ello han solicitado información al propio alcalde sobre la ubicación exacta del centro, el perfil de los usuarios y las contraprestaciones que pudiera haber. “Exigimos que Ibor nos informe con todo detalle de este proyecto y nos de traslado de todos los acuerdos a los que haya podido llegar en las reuniones que ha mantenido con Interior y con la Delegación del Gobierno”, ha apuntado la portavoz del grupo Isabel Martín.

Para Martín esta es una muestra más de la falta de respeto de Ibor para con la oposición, más aún habiéndose enterado hoy nuevamente por prensa de la convocatoria de un foro ciudadano. “El desprecio de nuestro alcalde hacia los concejales de la oposición queda cada día en evidencia, no solo no nos informa de un tema tan importante como este sino que ya ni nos envía las convocatorias de forma ordinaria y tenemos que enterarnos por prensa de que la semana que viene se realizará un foro extraordinario”, ha declarado la concejal de Compromís.

A pesar de todo, Martín espera que “no esté ya todo cerrado” y que “entre todos los grupos políticos y las organizaciones sociales podamos buscar la mejor solución para contribuir desde Paiporta a la inserción social de estos ciudadanos”

Paiporta 4 de noviembre del 2009
Compromís Paiporta
Bloc – Projecte Obert

29 de octubre de 2009

Una altra avaria a Cofrents

Las Provincias 29.10.2009
JOAN RIBÓ CANUT PROJECTE OBERT


La central nuclear de Cofrents, després d'estar aturada 45 dies per a recàrrega, reparacions i tasques de manteniment, ha tornat a patir una aturada per culpa de l'avaria d'una vàlvula del circuit primari. Aquesta avaria no és, precisament, una cosa nova. Malauradament aquesta central nuclear és, amb dades del Consell de Seguretat Nuclear, la que més incidències pateix la majoria dels anys de tota Espanya.
El problema de la CN de Cofrents és la seua obsolescència. Una central nuclear, com qualsevol aparell, a mesura que funciona, envelleix, perd seguretat, es rovella com a conseqüència d'estar sotmesa de forma permanent a pressions molt elevades, a nivells de radiació molt intensos. Tot açò ens fa preguntar: és segura? La pregunta és important en una nevera, en un cotxe. És molt important en una avió i és imprescindible en una central nuclear. Pensar en les conseqüències d'un accident nuclear per als valencians posa senzillament els pèls de punta.
No cal que preguntem als amos de la central. Sabem la resposta: és totalment segura. És clar que la seua visió de la seguretat ve totalment influïda pels beneficis ingents que suposa una central nuclear ja amortitzada com es la de Cofrents.
Al pensar en seguretat cal que pensem en el que va ocórrer el 19 d'octubre de 1989 en la central nuclear de Vandellòs I, molt prop del nostre país. Va patir un accident del grau 3 que no va fondre el reactor, per molts pocs graus de temperatura. Si s'haguera fos el reactor haguérem patit una vertadera catàstrofe de conseqüències difícils de calcular. Per suposat que els dirigents de la central de Vandellòs també ens prometien, fa vint anys abans de l'accident, total seguretat com ens prometen els de Cofrents, però...
Val la pena continuar amb les centrals nuclears? No. Cal anar programant el seu tancament a mesura que s'acabe el període d'explotació per al qual foren dissenyades i en el qual han estat amortitzades. I per a la central nuclear de Cofrents la data és l'any 2011. Prolongar el seu funcionament més enllà d'aquesta data és un regal a l'empresa propietària carregada sobre les espatlles de la seguretat de tots els valencians.
Ens diran que les nuclears són imprescindibles per a tenir llum. Mentida! Saben vostès que moltes vegades s'han d'aturar parcs eòlics perquè hi ha un excés de producció d'electricitat i les centrals nuclears són molt inflexibles i no es poden aturar? L'any passat el moment de màxima potència requerida va ser el 17 de desembre amb 44.876 MW quan la potència instal·lada en Espanya era de 90.900 MW. Més del doble.
Ens diran que si no produïm energia nuclear a Espanya l'haurem d'importar de França. És mentida! Espanya exporta energia nuclear en quantitats importants (més de 11.000 GWh en 2008) i no necessita comprar-ne a França ni a cap país excepte en moments molt puntuals i poc significatius.
Potser ens diran que l'energia nuclear és més barata. S'obliden de què és l'energia més subvencionada. ¿Qui paga el desmantellament de les nuclears? Qui paga la gestió dels residus nuclears? Qui va pagar la moratòria nuclear quan s'arruïnaven les empreses? Sempre els mateixos: tots els espanyols directament en el cost del kWh o indirectament en els pressupostos.
Per tots estos motius a la central nuclear de Cofrents li toca tancar-se en 2011. I s'ha de tancar. Hi guanyarem tots. Perdó, tots no. Els amos de la central no continuaran guanyant tant! Però, potser, ja han guanyat prou. Els valencians ens ho mereixem.

23 de julio de 2009

PSPV y Acord d’Esquerres presentan una moción de censura contra el alcalde Mariano Sanchis (PP)

HortaNotícies 22/07/2009

Tras casi más de 2 años anunciando la presentación de una moción de censura y más de 8 meses tras la reapertura de las conversaciones, PSPV y Acord d’Esquerres presentaron finalmente a las 9:00 horas de este 22 de julio por registro de entrada la moción de censura contra el actual alcalde Mariano Sanchis (PP) que ha gobernado en minoría ante la falta de acuerdo de ambas formaciones.

La moción, que será sometida a votación en un pleno extraordinario convocado para el lunes 3 de agosto las 12:00 horas, permitirá al actual portavoz socialista José Vicente Martí convertirse en el nuevo alcalde de Puçol gracias al apoyo de los 6 ediles del PSPV y los 3 de Acord d'Esquerres.

La paralización del municipio, la subida del IBI, la falta de soluciones en el tema del AVE y “el intento de echarnos la gente encima con el tema del recorte de fiestas para poder hacer frente a la subida del recibo de las basuras” fueron los argumentos utilizados por Martí y por Juanma Bustos, ex-portavoz de EU y futuro primer teniente de alcalde, para defender la presentación ahora de la moción de censura.

Martí justificó la presentación de la moción de censura en que la gestión del equipo de gobierno 'popular' "ha dejado mucho que desear". y puso como ejemplo que "las únicas inversiones que se han hecho en el municipio son las del 'Plan Zapatero'" y acusó al actual alcalde de varios "incumplimientos" de acuerdos plenarios.

El alcaldable socialista también aludió como motivos de esta decisión a la "poca transparencia" del gobierno del PP y a algunas medidas que han afectado a la población por lo que "la oposición ha decidido trabajar en conjunto por el bien del pueblo".

La presentación de la moción de censura es la culminación de un largo periodo de negociaciones entre socialistas, EU y Bloc para arrebatar la alcaldía al PP. Estas negociaciones sufrieron un nuevo impulso con la salida del ex-portavoz socialista Josep Manuel Iborra en diciembre del pasado año. El nuevo Secretario General del PSPV de Puçol, José Vicente Martí, reabrió la puerta a la presentación de una moción de censura. Incluso llegó a debatirse pero la falta de acuerdo en el último momento trastocó los planes que ahora, casi 8 meses después, han desembocado en la presentación de la moción de censura

PSPV y EU-Verds firman una moción de censura para echar al PP en Puçol

Los 9 ediles socialistas y de Acord d'Esquerres pactan que Martí (PSPV) sea alcalde. Tras meses de negociaciones dicen que el PP "facilitó" el acuerdo

El futuro alcalde, José Vicente Martí (izda.), se dirige al pleno con el edil Juanma Busto.

Abelard Comes

CÈSAR GARCIA, PUÇOL
Levante EMV, 23-07-2009

Seis concejales del PSPV y tres ediles de la coalición Acord d'Esquerres (EU-Verds e Izquierda Republicana) del Ayuntamiento de Puçol presentaron ayer, a primera hora, una moción de censura para desalojar al PP del gobierno municipal y a Mariano Sanchis de la alcaldía, que estaban en minoría con 7 regidores. El pleno para la elección del nuevo alcalde, el actual portavoz socialista José Vicente Martí, será el 3 de agosto.

Las formaciones firmantes de la moción han negociado durante meses un pacto de "izquierdas", se han entendido en la oposición para aprobar propuestas con su mayoría e incluso aprobaron en pleno una reprobación al alcalde por autorizar unas fiestas de toros por decreto, en 2008. A principios de este año casi se llegó a un acuerdo, pero discrepancias en el reparto de áreas, así como las filtraciones, casi rompen la negociación.

Los últimos meses, PSPV y EU decidieron mantener en secreto las conversaciones. La pasada semana se cerró el acuerdo de gobierno y ayer se presentó la moción. "La fruta no se coge si no está madura", respondía el alcaldable cuando fue preguntado. "¿Por qué ahora?", se le interrogó. "La fruta ha madurado y la izquierda puede trabajar en conjunto, como ha hecho desde la oposición", respondió.

También ha influido y mucho la salida del ayuntamiento del ex alcalde Josep María Iborra, presente en el salón de plenos, que renunció al acta de edil en enero para dar paso a la renovación en el PSPV, que eligió secretario general al futuro alcalde. El traspaso de poderes aceleró las negociaciones.

Hay que recordar que Iborra fue desalojado de la alcaldía con otra moción de censura entre PP, EU, Bloc y UV, que aupó a Juanma Busto (EU) como alcalde (2004-07). Ahora Busto, que se dio de baja en EU y está próximo a Iniciativa -la diputada Mónica Oltra estuvo ayer respaldando la moción-, es el portavoz "independiente" de la coalición de izquierdas, clave en devolver la alcaldía al PSPV.

La moción, según los firmantes del pacto, ha sido acelerada por la gestión del PP. "El PP ha sido víctima de sus errores y ha facilitado el acuerdo", resaltó Martí, que destacó que dos años después de las elecciones, en las que ganó el PP pero la izquierda tenía más ediles, se ha conseguido "lo que quería el pueblo". Busto expuso las razones de la moción, entre las que destacó el "incumplimiento" de los acuerdos plenarios por parte del PP, su "incapacidad" para negociar o la "paralización" de inversiones. "Sólo hay carteles del PlanE" del Gobierno central, dijo Martí. También recordaron la reprobación y acusaron al alcalde de querer "enfrentar" a la oposición con los festeros por una reducción en partidas de fiestas.

Aunque nadie de la dirección del PSPV acudió a Puçol, Martí destacó que el respaldo de Blanquerías es "absoluto". El secretario general, Jorge Alarte, aseguró ayer que el PSPV de Puçol, al que felicitó por su "acuerdo progresista", tiene su apoyo y el de la Ejecutiva Nacional.

Moción de censura en Puzol

La izquierda se une para desalojar al PP en Puçol.

PSPV y Acord d'Esquerres presentan una moción de censura

El Pais C. V. - Valencia - 23/07/2009

Un pacto entre las fuerzas políticas de izquierda desalojará al PP de la alcaldía de Puçol (Valencia), localidad con cerca de 17.000 habitantes. El partido socialista y Acord d'Esquerres, integrado por concejales de Projecte Obert (sensibilidad liderada por Joan Ribó) y en la órbita de Iniciativa, han llegado a un acuerdo y votarán a principios de agosto una moción de censura que convertirá al portavoz municipal socialista, José Vicente Martínez, en nuevo alcalde del municipio.

El pacto, según explicó Martínez, permite la conformación de un gobierno local estable, que sostendrán nueve de los 17 concejales del consistorio -seis del PSPV y otros tres de Acord d'Esquerres-. Los responsables de ambas formaciones llevaban casi un año de negociación, prácticamente desde las pasadas elecciones locales, en 2007. El concejal socialista criticó la gestión del gobierno del PP y justificó la moción en que las únicas inversiones que se han hecho en la localidad son las del plan Zapatero.

El actual alcalde, el popular Manuel Sanchis, ve la moción de censura injustificable y defendió los dos años de gestión de su equipo. "Le unen intereses particulares y partidistas antes que los intereses generales de la población", dijo Sanchis.

El secretario general de los socialistas valencianas, Jorge Alarte, brindó su apoyo a este acuerdo "de progreso", mientras el secretario regional del PP, Ricardo Costa, criticó la política de acoso y derribo contra los populares y que no se haya respetado la voluntad popular.

22 de julio de 2009

Malament, com sempre

Joan Ribó
Membre de Projecte Obert

Levante-EMV, 22 - Julio - 2009

Sense conèixer amb detall i exactitud els números finals del finançament autonòmic, tot sembla indicar que el resultat final del nou model de finançament no va a deixar precisament al País Valencià en bona posició, almenys relativa, respecte a la resta de CC AA que, tot sembla indicar, van a percebre quantitats prou més substancioses que les nostres. Fins ara estàvem en el furgó de cua del finançament junt amb Catalunya i les Illes Balears. L´alegria manifestada pels governs d´aquestes dues CC AA germanes i veïnes contrasta amb el descontent dels nostres governants i ens permet preveure que ens anem a quedar sols en aquest furgó de cua.

¿Quins són els motius per a negociar el nou model de finançament? Fonamentalment dos: En primer lloc finançar els serveis bàsics transferits ja fa anys que desenvolupen les CC AA (educació, sanitat etc.) i que es troben amb forts dèficits que exigeixen majors recursos per a millorar-los i adaptar-los als augments de població que han tingut moltes CC AA com és el cas del País Valencià.

En segon lloc, calia donar resposta als nous Estatuts d´Autonomia de Catalunya i Andalusia, lleis orgàniques d´obligat compliment, que estableixen uns sistemes i requisits de finançament determinats per aquestes Comunitats.

La primera reflexió que sens dubte ens hauríem de fer és per quin motiu no ha aparegut mai el nou Estatut d´Autonomia del nostre País a escena com ho han fet permanentment els de Catalunya o Andalusia. La resposta segurament tots la intuïm: El nou Estatut d´Autonomia valencià va néixer incapaç de provocar, motivar o forçar cap negociació de caràcter financer amb Madrid. Per un motiu senzill, a la vegada que trist: Ningú, en el PP o en el PSPV que aprovaren l´Estatut, es va plantejar un mínim caràcter reivindicatiu en el tema financer. Com si el tema no importara o com si no s´atreviren a plantar cara als seus amos de Madrid. Segur que foren les dues coses a la vegada: Ni els importava massa, ni s´atrevien, ni tenien força per a presentar una actitud ferma davant els seus caps de partit a nivell estatal. Segurament ara es pot entendre millor perquè alguns diputats (els d´Esquerra Unida, els Verds) diguérem no a un Estatut que en coses tant importants i fonamentals com el finançament no aportava quasi res de nou.

Sense Estatut com a base de reivindicació poc hi havia que esperar de la tàctica negociadora del govern valencià que comença reivindicant 400 milions d´euros addicionals per acabar fa uns dies demanant-ne 2.400 milions. És a dir: A mesura que es veuen les reivindicacions de les altres CC AA es van augmentant les pròpies com si d´una subhasta a l´alça es tractara. Si a això li afegim l´aïllament malaltís del govern valencià davant els governs autonòmics amb major capacitat negociadora (sembla suïcida l´actitud del Sr. Camps de només voler-se reunir amb el seu company de Múrcia) i la gran feblesa d´un govern que la seua gran feina és defensar-se davant els tribunals pels seus assumptes de trajes als que no han aconseguit trobar factura. El resultat final, malgrat ser previssible, és decebedor i desastrós per al nostre País.

Malauradament, el mal finançament de la nostra Comunitat no és un problema nou. S´ha anat tornant un problema crònic de la nostra autonomia. Es va fer una mala negociació de les transferències valorant a la baixa els serveis transferits en temps del President Lerma. D´altra banda, mai es tingué la força de demanar i reivindicar un deute històric per la manca de qualitat dels serveis estatals respecte a altres CC AA més avançades com saberen fer Andalusia o Extremadura.

Vingueren després els models de finançament aprovats sota el govern estatal del PP. I cal recordar que en el quinquenni 1997-2001 el finançament del País Valencià és clarament inferior al de les CC AA amb similars competències transferides (fonamentalment sanitàries). Hi ha estudis d´aquells temps que palesen que estàvem en la cua de finançament per càpita d´aquestes Comunitats (Andalusia, Catalunya País Valencià i Canàries).

Quan s´obre el debat sobre el nou finançament per a 2002 el President de la Generalitat, Eduardo Zaplana, mantingué una actitud prou activa i aparentment reivindicativa sobre el finançament que el dugué fins i tot a escriure un llibre sobre el tema. Recorde quan en estiu de 2001 se´ns presentà en les Corts Valencianes l´acord de finançament promogut pel govern Aznar. Es va presentar de forma triomfalista. Semblava que anaven a lligar els gossos amb llonganisses de la meravella d´acord aconseguit. També recorde com se´ns acusà d´agoreros quan desmuntarem amb dades el triomfalisme i la insuficiència financera per al nostre País.
Després vingueren les dades reals d´aquell acord que ens vengueren a bombo i plateret confirmant els nostres càlculs i temors. Unes dades reals que ens deixaven, una vegada més en la cua de finançament per càpita de totes les Comunitats Autònomes d´Espanya. Si amb tant de bombo ens passà el que ens ha passat amb el model de 2002, no puc deixar de posar-me a tremolar quan pense el que ens passarà amb el nou model.

Potser valdria la pena que algú algun dia es prenguera en serio els temes seriosos de la nostra Comunitat! Potser algun dia haurem de posar-nos tots els valencians d´acord, tots els partits d´acord, per a defensar i aconseguir un finançament adequat per al nostre País. De veritat. No es per a malgastar-ho ni en eventos ni en trajes. És per a pagar l´ensenyament dels nostres xiquets, la sanitat per als nostres malalts, l´atenció a les nostres persones majors i dependents...

18 de mayo de 2009

Homenaje a Marcial Tarín







A Marcial, mi padre,

alimentador de sueños.


Por Esther Tarín

Buenas noches y Bienhallados

La familia de Marcial Tarín, queremos agradecer a la Plataforma 14 de Abril por la IIIª República, la celebración de este homenaje, deliciosa paradoja, en el hotel de una reina.

En estos momentos en el que el ejercicio de la política parece desvirtuado y desprestigiado, la celebración de este acto de reconocimiento a Marcial y a Paco nos hace volver a la esencia de la praxis social de la política, entendida ésta como el arte de la convivencia, del respeto y del trabajo colectivo para conseguir una sociedad distinta.

Decía Shakespeare que “fuertes razones, hacen fuertes acciones” y el compromiso de Marcial con y hacia sus semejantes, la coherencia y el respeto, la fortaleza de sus ideas han hecho que, a lo largo de muchos años, haya sabido y podido ser generoso con las ideologías.

El sostenimiento de una idea tan importante como la restauración social de los valores republicanos, la solidez moral que la acompaña, su propia solidez ética y personal y su saber hacer, le ha permitido desarrollarla bajo la praxis de la tolerancia, eludiendo la mezquindad de los enfrentamientos, asumiendo el camino recorrido paso a paso, el trabajo compartido y la constancia como ejes definitorios de su quehacer político.

Nada puede ir bien en un sistema político en el que las palabras contradicen los hechos, y en este momento donde encontramos ideologías despreocupadas del interés general, que practican dentro lo que dicen combatir fuera, frente a discursos estériles, frente a quienes, a pesar de las palabras, hacen más profunda, como dice Benedetti, la Grieta que media entre la maravilla del hombre y los desmaravilladores, se hace necesario, era imprescindible, reivindicar y reconocer, colectiva y públicamente, el valor de la coherencia, de la constancia, de la ética, del compromiso y la acción personal real, se hace necesario elegir –sigo con Benedetti- de qué lado ponemos el pie.

Por ello, compartimos y agradecemos la decisión de la Plataforma de reconocer y homenajear el trabajo de Marcial por cambiar esta sociedad profundamente injusta, la defensa de la libertad, el trabajo constante a lo largo de toda una vida por cambiar los paradigmas sociales actuales y por encima de todo, la transformación de las relaciones humanas. Su dedicación, su persistencia, su fe en las ideas, han sido y siguen siendo un ejemplo para nosotros.

Marcial es, como él mismo dice, republicano desde antes de nacer. Y nosotros -no nos tocaba otra-hemos aprendido a serlo fundamentalmente gracias a él.

No hay misterio en ello. Ha sido fácil creer en aquello que vivimos cada día, con lo que hemos crecido y de lo que nos hemos alimentado a lo largo de nuestra existencia. También fue fácil para él, eligió, vivió los mismos valores de su padre.

Hemos aprendido, como José Martí, no sólo el deber de ayudar a los demás, sino de encontrar parte de la felicidad en ello.

Hemos aprendido que el olvido está lleno de memoria.

Hemos aprendido que la ideología se elige y se ejerce, y solo en ocasiones se exhibe.

Como el protagonista del Concierto Barroco, de Alejo Carpentier, que consigue con su particular aporte musical, que de la proliferación de músicas por todas partes, todo gire radicalmente alrededor de la idea del concierto, así, Marcial, ha sabido convertir la amalgama de las ideologías en la condensación de las ideas. Mediante el consenso y el respeto, con la paciencia y la constancia de las hormigas, sin estridencias, sin exclusiones. Ha sabido ganarse el respeto y la honorabilidad que hoy aquí le reconocemos.

Nunca fue ese, sin embargo, su objetivo. Como los grandes fabuladores, alimentadores de sueños, comparte la reflexión del indiano de Carpentier: “De fábulas se alimenta la gran historia, no te olvides de ello. Fábula parece lo nuestro a las gentes de acá, porque han perdido el sentido de lo fabuloso. Llaman fabuloso cuanto es remoto, irracional, situado en el ayer...no entienden que lo fabuloso está en el futuro. Todo futuro es fabuloso.”

Lo que ayer era imposible, hoy ya no lo es. Hablar de República, de IIIª República hoy, es posible gracias, entre otros a este hombre que, como Ortega y Gasset, piensa en grande, se ha sacudido lo pequeño y ha sabido proyectar hacia el porvenir. No ha perdido, a pesar de los años, el entusiasmo y el optimismo de la juventud.

Se dice que en política, lo que no es posible, es falso. Las ideas que defiende Marcial, por las que ha trabajado durante tanto tiempo, no son falsas y por tanto, posibles.

Vosotros lo conocéis como amigo/camarada/compañero.

Nosotros tenemos el honor de formar parte de su familia.

Y en mi caso, el orgullo de ser su hija.


Valencia, Hotel Reina Victoria, 8 de Mayo de 2009