Mostrando entradas con la etiqueta Premsa. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Premsa. Mostrar todas las entradas

26 de marzo de 2010

Entrevista a Joan Ribó, candidat de Compromís a l'Alcaldia de València

escrit per: Xavi
divendres, 26 març de 2010

Valencianisme.com ha tingut l'oportunitat de parlar amb Joan Ribó, excoordinador d'Esquerra Unida del País Valencià i candidat a la Generalitat amb EU en les eleccions de 1999 i 2003. Actualment milita en Projecte Obert, un col·lectiu que agrupa exmilitants de la federació d'esquerres i que aposta per una convergència entre les formacions polítiques que conformen el valencianisme, l'esquerra i l'ecologisme. Després d'uns anys retirat de la política activa, serà el candidat a l'Alcaldia de València amb Coalició Compromís en les eleccions municipals de 2011.

Joan Ribó va abandonar fa uns anys la política activa. Quines raons han impulsat ara la seua tornada? S’ha oferit vosté a ser el cap de llista de Compromís per la ciutat de València o més aïna li ho han demanat els socis de la coalició?
Hi ha una raó de caràcter històric personal que ha provocat la meua decisió: haver treballat durant més de vint-i-cinc anys políticament des de l'esquerra a València i veure que tot això, per primera vegada des de la transició democràtica, s'ha quedat reduït a no res a nivell institucional a l'Ajuntament de València per culpa, al meu entendre, d'un gravíssim error polític d'Esquerra Unida en 2007 en negar-se a pactar amb el BLOC la coalició Compromís, tal com molts proposàrem en el seu moment. La segona raó és que m'han dit i reiterat que el grau de coneixement de la meua persona a la ciutat podia ser d'utilitat perquè Compromís per València tinguera presència a l'Ajuntament. M’ho van suggerir algunes persones significatives de la coalició Compromís i després de pensar-ho un poc decidí que, si era una proposta unitària i la gent hi estava d'acord, ho assumia.

Suposem que és conscient del fort debat que ha generat la seua candidatura entre diferents sectors del BLOC del Cap i Casal. Què diria vosté als militants del col•lectiu local del BLOC JOVE, que es van oposar a la seua proposta per a encapçalar les llistes de Compromís a la capital del país?
Sóc conscient d'aquest debat, que respecte profundament. Em sembla un debat normal en període preelectoral, especialment si es tracta d'una coalició. Potser en algun moment s'ha pogut transmetre la sensació des dels mitjans de comunicació que es feien les coses des de dalt i respectant poc els processos interns de cada organització. Ho lamente i crec que es fonamental respectar les dinàmiques democràtiques internes. En qualsevol cas, dir que el treball del BLOC JOVE i la seua presència són molts importants per al projecte de tots a la ciutat de València.

Albert Taberner, Ricardo Peralta, Alfred Botella, Pasqual Mollà, Joan Antoni Oltra, Mireia Mollà, Mònica Oltra... Són alguns dels noms de diputats d’Esquerra Unida que actualment ja no militen en la formació d’esquerres, bé perquè van abandonar voluntàriament el partit o van ser expulsats d’EU, com vosté mateix. Què ha passat durant els darrers anys en Esquerra Unida del País Valencià, amb tants abandonaments, escissions i expulsions?
Malauradament, la història del comunisme espanyol, i més del valència, si s'haguera de representar o identificar amb algun mite seria el de Saturn menjant-se el seus fills. Si haguérem de representar-ho mitjançant un quadre, hauríem d'escollir el de Goya on dos homes estan barallant-se amb bastons de forma permanent. Crec que aquesta realitat, que coneix tota la societat valenciana, és el certificat de defunció d'aquesta força política perquè plasma, millor que qualsevol altra, la incapacitat manifesta de posar-se d'acord per a realitzar un treball col•lectiu continuat, condició bàsica de qualsevol pràctica política coherent.

Repassant les hemeroteques hem recordat les dures crítiques d’Esquerra Unida cap al BLOC en les eleccions de 2003, formació a la qual vosté qualifica llavors de “dretana”. Set anys més tard, tant vosté com la resta de diputats de l’Entesa donaran suport a una candidatura unitària, al marge d’EUPV, amb els nacionalistes valencians. Què ha canviat des d’aleshores? S’ha fet vosté més de dretes o el BLOC ha experimentat un viratge cap a posicions més esquerranes?
M'agradaria que repassàrem les hemeroteques en la seua totalitat. Si així es fa, es podrà constatar que Esquerra Unida, a iniciativa meua, va proposar anar conjuntament a les eleccions autonòmiques amb el BLOC, cosa que no va acceptar. El tema l'havíem teoritzat prèviament en una assemblea d'Esquerra Unida com un procés de convergència política entre el valencianisme, l'esquerra i l'ecologisme. Malauradament, no va anar endavant i en qualsevol campanya electoral no hi ha més remei que diferenciar-se. I cal fer-ho precisament més d'aquells que tens més prop.

En una entrevista publicada en el moment de la seua retirada, Joan Ribó va assegurar que ja no és comunista, sinó que va optar per definir-se com a ecosocialista. Ens podria exposar quin ha sigut el procés d’evolució ideològica que vosté ha experimentat i els motius que l’han fet canviar? I, sintèticament, en quines polítiques concretes es traduiria eixa posició ideològica si fora vosté regidor o alcalde de la ciutat de València?
Intentaré explicar-ho amb el mínim possible de paraules. Quan comencí a preocupar-me per la situació política i social en la meua joventut, vaig fer-ho a partir de plantejaments de cristians pel socialisme i posicions properes a l'anarcosindicalisme. L'evolució de l'església em va allunyar de la religió catòlica, encara que mantinc un vincle laic amb la teologia de l'alliberament. A nivell polític em vaig convéncer que el comunisme espanyol era respectuós amb la democràcia i la llibertat i entrí en el PCPV quan les senyeres de l'eurocomunisme flamejaven per Europa. Poc a poc, el model eurocomunista s'ha anat esgotant i morint a tot Europa. A la vegada apareixia, inicialment a Alemanya, un moviment polític verd d'esquerres, que en aquests moments representa per a mi un model que des del respecte i la defensa de les llibertats i la democràcia conjuga molt bé els valors tradicionals de l'esquerra amb la imprescindible defensa del medi ambient i la defensa de la història, cultura i llengua pròpies.

Traduït a la ciutat de València, significa telegràficament apostar per uns serveis socials de qualitat, la defensa dels elements mediambientals bàsics de la nostra ciutat, l'Albufera, l'Horta i la façana costanera. Impuls decidit a la normalització del valencià i potenciació dels nostres trets culturals bàsics. Defensa del patrimoni cultural i urbanístic. Aposta per una València sostenible a nivell de polítiques de fem, aigua, energia, mobilitat sostenible amb menys cotxe i més transport públic, zones de vianants i bicicletes. Una València que exercisca de Cap i Casal del País Valencià, etc.

El BLOC és la formació majoritària dins de Compromís quant a nombre de militants i càrrecs públics. En el cas del Cap i Casal, si vosté aconseguira una acta de regidor, el valencianisme serà l’eix fonamental de les seues polítiques o se situarà al mateix nivell que altres postulats ideològics defesos per l’anomenada esquerra transformadora i l’ecologisme?
Al meu entendre, no es tracta de veure si hi posem un poc més de valencianisme o d'ecosocialisme enfront d'altres alternatives. El nostre objectiu és un projecte unitari on el valencianisme, l'ecologisme polític i els valors de solidaritat que caracteritzen l'esquerra es fonguen en un model atractiu per a la majoria dels habitants de la ciutat de València amb un mínim de plantejaments progressistes. No es tracta que cadascú hi pose la seua “quota”. Es tracta que tots siguem valencianistes, ecologistes i d'esquerres, respectant sempre els “ismes” de cadascú des del plantejament que fem, un programa electoral; i que ens posem d'acord amb unes propostes per a un temps limitat, encara que tinguem voluntat d'anar molt més lluny.

En relació amb la qüestió anterior, com a candidat de Compromís a l’Alcaldia de València, quines polítiques potenciaria vosté per a normalitzar la llengua, la cultura i la consciència nacional valencianes en la primera àrea metropolitana del país?
M'ha cridat l'atenció positivament que en les Falles recents la immensa part dels cartells estaven normalitzats. El mateix podem dir de la pàgina web de l'Ajuntament o les publicacions d'aquest. El problema és un problema d'ús. Exactament de manca d'ús del valencià. L'Ajuntament ha d'avançar en l'ús del valencià començant per l'Alcaldia, que no en diu ni una en valencià. Cal introduir el requisit lingüístic en l'administració municipal. Cal emprar les publicacions i mitjans de l'Ajuntament per a avançar en aquesta direcció. Hem de donar suport a totes les expressions culturals en la nostra llengua, teatre, música, Falles, etc. Hem d'anar conformant una consciència nacional pròpia fugint de confrontacions estèrils amb les comunitats veïnes o amb el govern central. Menys autoodi, menys reaccions de suposada autodefensa i més confiança en nosaltres mateixos i en les nostres pròpies capacitats a partir d'un desenvolupament dels nostres trets diferencials propis a nivell lingüístic, cultural i autoorganitzatiu.

La ciutat de València va caure en mans del PP fa gairebé vint anys, fet que va ser un presagi de la nova majoria política que s’obriria quatre anys més tard arreu del país i que es manté fins l’actualitat. Sincerament, creu que és possible un canvi de govern al Cap i Casal?
En aquests moments la correlació de forces a l'Ajuntament és de 21 a 12. Seria patir de falta de realisme afirmar que això és fàcil de canviar amb facilitat. Les coses en política no acostumen a canviar tant ràpidament. Però a vegades hi ha canvis molt ràpids i moltes vegades imprevisibles. Perquè açò puga passar és imprescindible estar en condicions i preparat. En definitiva: no és probable un canvi a l'Ajuntament de València en 2011 però no és impossible. El que és segur és que si treballem bé aquest any i escaig que ens queda farem aquest canvi molt més probable que si no hi estiguérem presents.

Quines són, en conseqüència, les expectatives electorals de Compromís a la ciutat de València? Creu que té opcions reals de ser triat regidor pels ciutadans del Cap i Casal? I, en el cas que no el triaren, estaria disposat a presentar-se com a candidat quatre anys després, o bé es marcaria algun altre objectiu polític, o bé deixaria altra volta la política activa?
Crec que unes expectatives raonables, no somnis, és aconseguir un grup municipal de dos, tres regidors a l'Ajuntament de València, i treballararem per a aconseguir-ho. A València en 2007 amb 20.500 vots, el 5%, s'obtenia un regidor. Amb 23.760, el 5'7%, s'obtenia el segon. Són objectius possibles. Compromís a València en el 2007 obtenia 31.300 vots i Esquerra Unida en les municipals n'obtenia 19.800.
No sóc capaç de respondre al que faré dintre de cinc anys. Sí que puc dir que ja no seré massa jove per a dedicar-me a grans canvis de projecte polític. Tampoc sé si qui m'ha proposat avui considerarà que és útil continuar proposant-me dintre d'uns anys.

Imaginem que a l’endemà de les eleccions municipals hi ha una majoria progressista a l’Ajuntament de València. Com a regidor, si depenguera de vosté l'elecció de l'alcalde, es limitaria a donar suport a la investidura del candidat socialista o condicionaria eixe suport a un pacte de legislatura a partir del programa electoral de Compromís? Igualment, creu factible un acord tripartit amb el PSPV i Esquerra Unida?
Pense que la gent ens vota perquè fem allò que els proposem. Si és possible, governant amb majoria. Si no ho és, condicionant el govern. I si no, en l'oposició fent tasques de control, denúncia i també de propostes. Per tant: de donar un vot gratuïtament res de res. Hem de fer treballar els vots que ens han donat per a aproximar les polítiques municipals com més possible a allò que hem defensat. Per tant: caldria condicionar sense contemplacions en aquesta direcció.

Respecte a l'última pregunta sobre Esquerra Unida, hi fan falta dues condicions. Primera, que Esquerra Unida isca amb regidors a l'Ajuntament. Segona, que els números permeten un acord. Si això es produïra, jo diria que sí reproduint la mateixa argumentació que he fet abans amb el PSPV.

El govern de Rita Barberà ha venut durant els seus anys de mandat una gestió basada en els anomenats grans esdeveniments. Quina opinió té Joan Ribó sobre el circuit urbà de fórmula 1 o la Copa de l’Amèrica?. Si vosté fora regidor del consistori, treballaria per tal de fer la ciutat de València seu d’events internacionals o s’hi oposaria?
Crec que són dues coses distintes. La Copa de l'Amèrica ha estat un esdeveniment que ha donat una projecció internacional a València interessant, encara que potser no ha estat adequadament plantejada ni desenvolupada.
No pense el mateix del circuit de fórmula 1. Al meu entendre ha estat una aposta molt costosa i mal ubicada. Crec que el circuit de Xest, adequadament modificat, haguera pogut complir la mateixa funció, cosa que haguera rendibilitzat les infraestructures i no haguera produït les molèsties que genera el circuit.
Qualsevol gran ciutat vol tindre grans esdeveniments. Ho hem vist amb les olimpíades de Barcelona, l'expo de Sevilla o la recent expo de Saragossa. Però un esdeveniment ha d'estar adequadament gestionat abans d'aquest, durant i després. Un esdeveniment ha d'estar incardinat amb la pròpia llengua, cultura i organització de la ciutat. No sembla ser aquest el cas de València: ni adequadament escollits ni gestionats els esdeveniments. El cas més cridaner és la visita del papa.

Mirant les seues dades biogràfiques per la xarxa, descobrim que vosté és natural de Manresa. Després de tants anys vivint en terres valencianes i sentint l’accent valencià que té vosté quan parla la nostra llengua, cosa que mai no ens haguera fet suposar el seus orígens catalans, quin és el seu sentiment identitari? I traslladant aquesta qüestió a l’àmbit polític, és vosté nacionalista valencià?
Vaig nàixer a Manresa, en un hospital. Però la meua infantesa i joventut la passí en un poblet prop de la Seu d'Urgell, anomenat Adrall. A 15 km de l'únic estat que té com idioma oficial el català.
Als divuit anys vaig vindre a estudiar enginyer agrònom i ací m'he quedat. Efectivament, els meus familiars catalans em diuen que parle valencià encara que el Sr. Francisco Camps em deia fa pocs anys a les Corts que el meu valencià era un poc estrany...
Sóc valencià perquè visc i treballe al país i, a més, l'estime i intente assumir les flexions verbals pròpies i l'entonació típica de l'Horta. Si visquera a les Illes intentaria aprendre el salat d'allà, d'igual forma que quan estiguí estudiant a Barcelona m'adaptí a la parla “barcelonina” malgrat agradar-me poc.
Sóc nacionalista valencià? Sempre he dit que defensava les llibertats nacionals però mai no m'he considerat nacionalista i em mantinc en la mateixa opinió. Però, que quede clar: tampoc no sóc nacionalista espanyol. Em considere defensor d'un model federal avançat respectant sempre el dret d'autodeterminació dels pobles.

El País Valencià serà d’esquerres o no serà, com va dir Joan Fuster? Considera una errada per part del valencianisme polític l’aïllament amb el sector empresarial del país, que han donat suport majoritàriament a opcions polítiques més conservadores i espanyolistes?
Aquesta afirmació sempre m'ha generat contradiccions. Si aquesta afirmació és una constatació històrica, hem de reconéixer que és prou encertada ja que, malauradament, només l'esquerra sembla haver-se preocupat fins ara pel País Valencià. Si és un plantejament de futur crec que és un error. Cap territori no podrà avançar en les seues aspiracions nacionals si no és amb la complicitat de totes les classes socials, sobretot d'aquelles que tenen més poder econòmic. Tret que, evidentment, es plantege prèviament fer una revolució que elimine el poder econòmic i polític d'aquestes capes.

Aprofitant que hem parlat adés dels seus orígens a Catalunya, desitgem fer-li una pregunta que ens ha enviat un lector del portal. Quina opinió té vosté al voltant dels anomenats Països Catalans?
Depén de quins Països Catalans parlem. Si parlem a nivell lingüístic, cultural i de comunicació, en sóc un fervent partidari. És imprescindible un treball en comú en aquests aspectes entre tots els països que parlem català, respectant sempre els trets diferencials de cada territori. Si no plantegem economies d'escala estem condemnats a morts per les llengües més globals com poden ser l'anglés o el castellà.
Ara, si parlem de Països Catalans en un sentit polític comú, no hi estic d'acord més enllà de les cooperacions necessàries per qüestions de proximitat: infraestructures, aigua, territori, etc. El Québec parla el mateix que França, però ... Austria parla el mateix que Alemanya, però només se li ocorren a Hitler els processos d'unificació. Andorra parla el mateix que nosaltres. Però Andorra, Catalunya, l'Alguer, etcètera, són el que són i nosaltres els valencians fa centenars d'anys que teníem institucions pròpies.

Seguim parlant de nacionalismes. Diversos usuaris de Valencianisme.com han criticat que els diputats de l’Entesa –excepte Carles Arnal i Dolors Pérez, actualment en els Verds-EE i Iniciativa- votaren en contra del projecte sobiranista impulsat pel lehendakari Ibarretxe, fet que incomplia els acord programàtics pactats entre les formacions que componien aquella coalició. Per què es va oposar Joan Ribó al conegut com pla Ibarretxe?
Quan es va prendre aquesta decisió jo era membre de la direcció estatal d'Izquierda Unida, que havia debatut el tema i pres una posició clara en contra. A més, malgrat el meu respecte i estima pels companys bascos d'IU, des del començament em va semblar un pla que estava dissenyat per a fracassar i després poder aprofitar-se políticament d'aquest.

Extrapolant la qüestió anterior a casa nostra, és vosté partidari de l’exercici del dret d’autodeterminació per part del poble valencià?
Com he dit adés, sóc partidari del dret d'autodeterminació de qualsevol poble i per tant, també del valencià. Dit açò, cal afegir que aquest dret és un dret complex i complicat. En la història europea ha anat acompanyat amb massa freqüència amb guerres civils i conflictes armats. Per tant, és un dret que cal usar amb molta prudència.

Acabarem l’entrevista fent una breu referència a les eleccions autonòmiques de 2011. Com en el cas de la ciutat de València, creu possible desallotjar el PP de la Generalitat? Superarà Compromís la tanca del 5% dels vots necessaris per a obtindre representació parlamentària? Si és així, considera que la coalició serà una peça clau a l’hora de poder configurar un hipotètic nou govern de caire progressista?
He comentat abans que superar el 5% a València és un objectiu perfectament assolible per a la coalició Compromís. No és ni de lluny tant fàcil desallotjar el PP de l'Ajuntament. Els números de 2007 parlen per ells mateixos: 21 a 12. El que no siga fàcil no vol dir que siga impossible. El que si és segur és que no hi ha cap possibilitat si Compromís no obté un excel•lent resultat en 2011.

Si la candidatura formada pel BLOC, Iniciativa, Verds i col•lectius com el seu (Projecte Obert) obté uns resultats prou satisfactoris i té continuïtat en el futur, es plantejarien integrar-se en el BLOC o en Iniciativa o, si no, participar en la fundació d'una nova formació que fusionara eixos dos partits? Per què no fa ara el pas de sumar-se a un dels dos?
Em semblen molt respectables els partits polítics i la seua tasca imprescindible per a l'avanç de la democràcia. Però això no vol dir que tota la tasca de treball polític i social s'esgote en els partits. A més, personalment he estat en un partit polític des de fa més de trenta anys. Reivindique el dret a descansar una temporada.

Abans de tancar aquesta entrevista, li deixem llibertat per tal que expose algun tema al qual nosaltres no hagem fet referència al llarg de l’entrevista. Hi ha algun desig que vulga compartir amb els valcomers?
Crec que en aquesta campanya que estem començant per a les eleccions de 2011 el paper de les xarxes socials serà determinant especialment en els sectors socials més joves i dinàmics. Molts alumnes meus no veuen la tele quasi. El temps que abans es dedicava a la tele ara es dedica a aquestes xarxes.

Joan Ribó és admirador de Valencianisme.com en la xarxa social Facebook, ens podria exposar la seua opinió sobre el nostre portal?
Em sembla una iniciativa molt interessant, a la qual li desitge un gran futur per al bé del nostre país. Malauradament, estem massa orfes de mitjans de comunicació en la nostra llengua i fets en la nostra terra. I hi fan molta falta. Sort.

9 de febrero de 2010

Entrevista Joan Ribó en el diari El Mundo. 8 de febrer de 2010

entrevista Ribó 8 febrer elmundo

6 de noviembre de 2009

COMPROMÍS ACUSA AL ALCALDE DE PAIPORTA DE OCULTAR A LA OPOSICIÓN LA FUTURA UBICACIÓN DE UN CENTRO DE INSERCIÓN SOCIAL (CIS) EN EL MUNICIPIO


· Compromís y el PSPV local desconocen las negociaciones entre el PP de Paiporta y el Ministerio de Interior para ubicar un CIS en el término de Paiporta

Compromís per Paiporta ha solicitado al alcalde, Vicente Ibor, información sobre la noticia aparecida en prensa la pasada semana, en la que se anunciaba la posible ubicación de un Centro de Inserción Social para presos de tercer grado en el término municipal.

El anuncio de este proyecto ha supuesto una sorpresa para toda la oposición, por ello desde Compromís reprueban que “Ibor nos oculte algo tan importante como este proyecto. Pareciera que el Alcalde desprecie el consenso político y social que un proyecto de estas características, con la repercusión y las implicaciones que puede tener, necesita para ser llevado a buen término.”

Así, desde Compromís señalan que desconocían totalmente este proyecto y lamentan haberse enterado, una vez más, por la prensa. Por ello han solicitado información al propio alcalde sobre la ubicación exacta del centro, el perfil de los usuarios y las contraprestaciones que pudiera haber. “Exigimos que Ibor nos informe con todo detalle de este proyecto y nos de traslado de todos los acuerdos a los que haya podido llegar en las reuniones que ha mantenido con Interior y con la Delegación del Gobierno”, ha apuntado la portavoz del grupo Isabel Martín.

Para Martín esta es una muestra más de la falta de respeto de Ibor para con la oposición, más aún habiéndose enterado hoy nuevamente por prensa de la convocatoria de un foro ciudadano. “El desprecio de nuestro alcalde hacia los concejales de la oposición queda cada día en evidencia, no solo no nos informa de un tema tan importante como este sino que ya ni nos envía las convocatorias de forma ordinaria y tenemos que enterarnos por prensa de que la semana que viene se realizará un foro extraordinario”, ha declarado la concejal de Compromís.

A pesar de todo, Martín espera que “no esté ya todo cerrado” y que “entre todos los grupos políticos y las organizaciones sociales podamos buscar la mejor solución para contribuir desde Paiporta a la inserción social de estos ciudadanos”

Paiporta 4 de noviembre del 2009
Compromís Paiporta
Bloc – Projecte Obert

28 de marzo de 2009

El alcalde de Paiporta se ve obligado a rectificar y repone a la concejal Isabel Martín en su Grupo Municipal


Ibor y Pardo quedan en evidencia en los juzgados y ante el pueblo de Paiporta en su intento de deslegitimar la voluntad de los votantes al tener que rectificar y reponer en su grupo municipal a la concejala Martín en el pleno del pasado jueves.

En el pleno del Ayuntamiento de Paiporta celebrado este jueves, el Alcalde de la localidad Vicente Ibor se vio obligado a rectificar y reponer a la Concejal de la oposición Isabel Martín en su grupo municipal, ejecutando así la sentencia judicial que anulaba la expulsión de Martín de su grupo propiciada por el propio alcalde en julio del año pasado.

El magistrado del Juzgado de lo Contencioso Administrativo nº10 de Valencia estimó el recurso que interpuso la concejal de Paiporta Isabel Martín y declaró contraria a derecho la expulsión de su grupo municipal. Una expulsión por la que la edil quedó en situación de concejal no adscrita perdiendo capacidad para desarrollar su labor de oposición.

Con la ejecución de la sentencia el alcalde Ibor ha demostrado que la acata plenamente, muy al contrario de EU que, a pesar de las desafortunadas opiniones sobre la justicia vertidas en el pleno por su concejal P. Pardo, ha recurrido la misma ante los tribunales.

Martín declaró en el pleno que después de toda la polémica ha quedado demostrado “que la portavoz del grupo EU-Bloc, una servidora, nunca abandonó éste ni tampoco el proyecto político con el que se presentó a las elecciones”.

“Han sido estos meses duros –añadió la concejal- meses en los que me ha resultado muy triste tener que sentarme al lado de la persona que consideraba además de compañero amigo, y a la que nunca oculté mis desacuerdos políticos con la sectaria dirección de EU, incluso mucho antes de las elecciones. Ha sido duro, repito, duro y triste. Triste ver como se ha intentado acallar la discrepancia y la pluralidad, duro comprobar que aquello en lo que creía y confiaba tenía pies de barro”.

“No podemos ocultar nuestra satisfacción por poder trabajar al fin libremente por aquello que me fue encomendado por nuestros votantes: Paiporta, sin tener que dedicar tiempo y esfuerzo a situaciones impuestas desde fuera del propio Ayuntamiento. Intenté desde el principio que una decisión tan claramente inválida, como ha venido a decir la justicia, no interfiriera en ese cometido. Creo haberlo conseguido”, señaló también Martín en el pleno.

Finalmente la concejal de Isabel Martín se refirió a la actuación del alcalde de Paiporta en este asunto: “Es increíble que haya tenido que intervenir el poder judicial para ordenar el poder legislativo. Es increíble que un juez tenga que decirle al alcalde de un pueblo como Paiporta que se ha equivocado. Pero tranquilo señor alcalde que hoy no voy a ser muy dura con usted, porque considero que debe ser ya muy duro tener que reconocer que se ha equivocado, que se ha equivocado como alcalde y como abogado”.

13 de febrero de 2008

Guerra cainita

CANTE JONDO

Se me ocurren varias definiciones para ilustrarles sobre lo que ha sucedido en Esquerra Unida (EU), pero ninguna tan concisa y descriptiva como la que encabeza este artículo. Tras largos meses de disputas internas, de enfrentamientos personales entre sus dirigentes y de un sin fin de espectáculos bochornosos, contemplados por una militancia y una ciudadanía atónitas, el saldo que arroja EU es el de una organización rota con escasas posibilidades, por no decir nulas, de alcanzar algún logro electoral, léase escaños, el próximo 9-M.

Curiosamente, todas las encuestas sobre intención de voto dadas a conocer en el ámbito de la Comunidad Valenciana han venido confirmando, durante los últimos meses, -antes de la escisión- el mantenimiento del escaño que EU obtuvo, por la provincia de Valencia, en las elecciones generales de 2004. Formalizada ya la ruptura y con la creación de una nueva coalición/marca electoral integrada por el sector crítico de EU y el Bloc, estamos a la espera de ver lo que reflejan las nuevas encuestas que irán aflorando durante las próximas semanas.

En honor a la verdad se debe hacer constar que los dirigentes de EU ya apuntaron maneras -como los toros- de lo que podía acabar sucediendo y ha sucedido durante el largo proceso de negociación que condujo a la creación de una plataforma electoral denominada Compromís que, liderada por EU y el Bloc, cosechó un sonoro fracaso electoral en las elecciones autonómicas del pasado mayo. La gestación y el parto de Compromís ya evidenció la existencia de dos posturas irreconciliables en el seno de EU, entre los partidarios del pacto con el Bloc y aquellos que, como su coordinadora general, Gloria Marcos, eran contrarios al mismo pero acabaron asumiendo los resultados de la votación que consagró por mayoría el acuerdo preelectoral.

¿De quién ha sido la culpa? ¿Quién tiene mayor responsabilidad en este divorcio de la llamada "izquierda de la izquierda valenciana"? Pues depende, como en todos los divorcios, de con quien hables.

Unos y otros, críticos y oficialistas de EU, se echan las culpas respectivamente, adjudican deslealtades al contrario, se acusan de intereses espurios y, en definitiva, despliegan unas actitudes y comportamientos más propios de una clase política caduca que dicen atacar y con la que siempre han presumido de guardar las distancias, que de esa "nueva forma de hacer política" que ha ilustrado algunos de sus eslóganes electorales.

Cuando falta menos de un mes para la cita con las urnas del 9-M, resta poco espacio para el optimismo en EU y en la coalición Bloc-Iniciativa-Verds , que así se llama el nuevo proyecto en el que se han integrado los críticos de EU. ¿Cómo responderá ante las urnas del 9-M el electorado que sigue simpatizando con los postulados de esta izquierda rota? Algunos, suponemos, se refugiarán en la abstención, desencantados y hastiados de una bronca política cuyos púgiles han tenido tan poco en cuenta los intereses y derechos de aquellos que les han dado soporte con su voto. Otros, ignoramos en que porcentaje, orientarán sus simpatías hacia el PSPV-PSOE por aquello del voto útil y de impedir el triunfo del PP. También los habrá que se decanten por votar a una de las dos opciones resultantes de la crisis y, por último, otros ejercerán su derecho al pataleo democrático votando en blanco.

En suspenso queda el llamado "escaño 16", último escaño de la provincia de Valencia que durante la legislatura ya finiquitada correspondió a Isaura Navarro, la diputada de EU que ha abandonado la coalición para liderar la nueva organización de la mano del Bloc y convertirse en su cabeza de candidatura por Valencia.

Todas las previsiones apuntan a que dicho escaño lo sumará el PP valenciano, pasando de 8 a 9 escaños por Valencia, mientras el PSPV-PSOE mantendrá sus 7 diputados y tanto EU como Bloc-Iniciativa-Verds demostrarán que cuando se toca fondo las posibilidades no se limitan a una, luchar por salir a la superficie, sino que también cabe la opción de seguir escarbando, más y más abajo. Si se cumplen estos cálculos, la "izquierda de la izquierda valenciana" habrá aportado su granito de arena a la resolución de la cuadratura del círculo o cómo conseguir desde la izquierda engordar al contrario. Son unos fenómenos.

11 de febrero de 2008

La pugna por el tercer espacio

EU y Bloc-Iniciativa-Verds libran una batalla paralela a la de los dos grandes

MIGUEL OLIVARES - Valencia - 11/02/2008

Las elecciones generales no solo enfrentan a José Luis Rodríguez Zapatero y Mariano Rajoy, aspirantes a la presidencia del Gobierno. La Comunidad Valenciana es escenario de un choque paralelo de ámbito minoritario pero de largo alcance y profundidad. El 9 de marzo se libra una batalla decisiva en una soterrada pero histórica pugna entre comunistas y nacionalistas por la hegemonía del tercer espacio que dejan libre los grandes partidos nacionales, es la batalla que libran las coaliciones Esquerra Unida i Republicana frente a Bloc-Iniciativa-Verds. Paradójicamente la primera víctima puede ser el único diputado por Valencia en el Congreso de los Diputados que escapó al control del PP y el PSOE y que ocupaba Isaura Navarro como cabeza de una lista bajo las siglas Esquerra Unida-L'Entesa.

Navarro opta a renovar su escaño, pero en esta ocasión como número uno de la coalición Bloc-Iniciativa-Verds. Y compite en el mismo espacio con Antonio Montalbán, histórico secretario general de CC OO del País Valencià, como cabeza de lista de la coalición formada por Esquerra Unida e Izquierda Republicana.

Iniciativa pel País Valencià se constituyó como partido el pasado mes de noviembre en el seno de Esquerra Unida con intención de plantar cara al Partit Comunista del País Valencià, único partido político vinculado a la coalición de izquierdas. Pero las diferencias en el seno de Esquerra Unida desembocaron en su escisión definitiva y su alianza con el Bloc, una formación de corte nacionalista. La escisión en Esquerra Unida vino precedida por el fracaso operativo de la marca Compromís, el paraguas bajo el que acudieron a las urnas en las últimas elecciones autonómicas Esquerra Unida, Bloc, Verds e Izquierda Republicana.La marca Compromís pel País Valencià acumuló 118.000 votos en la provincia de Valencia en las últimas elecciones autonómicas, en mayo de 2007. Isaura Navarro, por su parte, logró el escaño en el Congreso en las últimas elecciones generales, las del año 2004, con 78.000 votos. El PP obtuvo ocho escaños por Valencia con 665.000 votos y el PSPV, siete, con 613.000.

Portavoces de Esquerra Unida i Republicana y de Bloc-Iniciativa-Verds coinciden en cifrar en torno a los 75.000 el número mínimo de votos necesarios para lograr un escaño por la circunscripción de Valencia el próximo 9 de marzo. La diferencia entre PP y PSPV, por un lado, y el calibre de la participación electoral, por otro, podrían alterar ese listón, pero no mucho.

Un análisis de los resultados electorales de las últimas elecciones autonómicas elaborado por un experto vinculado al Bloc atribuye a los nacionalistas la mitad de los votos obtenidos por Compromís en las últimas elecciones autonómicas. Si el estudio fuera correcto, la coalición Bloc-Iniciativa-Verds tendría alguna posibilidad de obtener un escaño en el Congreso. Pero los responsables del partido nacionalista asumen que es prácticamente imposible lograr que Navarro revalide su escaño.

Vicent Franch, profesor de Ciencia Política en la Universitat de València, explica que la serie histórica de resultados electorales revela que la mitad de los votantes del Bloc apoyan otras opciones cuando llegan las elecciones generales, sobre todo a los socialistas.

La coalición Bloc-Iniciativa-Verds se presentó en su día con vocación de perdurar porque su objetivo no es tanto obtener un escaño en el Congreso como consolidar una oferta progresista, nacionalista y ecologista con opciones claras en las elecciones autonómicas de 2011.

Ignacio Blanco, portavoz de Esquerra Unida, concede que es muy difícil que Antonio Montalbán logre un escaño en el Congreso, pero asegura que no es imposible. La coalición de izquierdas logró sus mejores resultados en las elecciones generales de 1993 y 1996. Sufrió un severo varapalo en 2000 a raíz de la escisión de Nova Esquerra, pero mantuvo el escaño por Valencia. En EU consideran que la escisión de Iniciativa no será tan notable. Subrayan como una virtud que Antonio Montalbán no ha estado implicado en la crisis interna que ha desembocado en la escisión de Iniciativa y destacan, por otra parte, que la marca Izquierda Unida y el respaldo de Gaspar Llamazares garantizan una solvencia ante su electorado que no puede esgrimir la coalición Bloc-Iniciativa-Verds.

Vicent Franch, por su parte, apunta la capacidad de los votantes de EU para discriminar el voto y concluye: "La clave reside en la opción de los votantes de Esquerra Unida por votar en clave interna o apostar por el voto útil a los socialistas".

9 de febrero de 2008

Iniciativa per Catalunya apoya a Navarro pese a Llamazares

Los socios de IU no tienen "nada que ver" con Glòria Marcos

MIGUEL OLIVARES - Valencia - 09/02/2008

Iniciativa per Catalunya se siente "ligada, hermanada" con Iniciativa pel País Valenciá y apoya expresamente a Isaura Navarro como candidata al Congreso. Jordi Guillot, secretario general de Iniciativa per Catalunya, y Nuria Buenaventura, número dos de la candidatura al Congreso por Barcelona, acudieron ayer a Valencia para explicitar su apoyo a Navarro, alabar su tarea como diputada y renovar la vigencia de su compromiso parlamentario. "Después del 9 de marzo, trabajaremos con Isaura [Navarro] en el Congreso y con quien le acompañe", dijo Guillot.

"Respetamos las coyunturas internas, pero no vamos a ser sus prisioneros"

Durante la presente legislatura Iniciativa per Catalunya aportaba dos de los cinco diputados del grupo constituido junto a Izquierda Unida, que lideraba Gaspar Llamazares e incluía a Navarro. El coordinador general de Izquierda Unida apoya ahora a Antonio Montalbán como cabeza de la lista de Esquerra Unida y candidato al Congreso por Valencia. Pero Guillot subrayó sin titubear que no considera contradictorio respaldar a Navarro como candidata por Valencia. "Nosotros no tenemos el problema", sentenció, "respetamos las coyunturas internas pero no estamos dispuestos a ser sus prisioneros". Guillot apuntó que el grupo parlamentario de Izquierda Unida e Iniciativa per Catalunya "no tiene nada que ver con Glòria Marcos", la coordinadora general de Esquerra Unida y valedora de Antonio Montalbán como cabeza de lista al Congreso por Valencia. "Ni nosotros ni Isaura tenemos nada que ver y, si me apuran, Gaspar Llamazares tampoco", deslizó.

El secretario general de Iniciativa per Catalunya se extendió en una reflexión sobre el "aire fresco" que aporta la candidatura de la coalición Bloc-Iniciativa-Verds, que aglutina Navarro, frente a la oferta de Montalbán, único militante comunista que encabeza una lista ligada a Izquierda Unida en toda España. "La izquierda se caracteriza por unos larguísimos procesos de degradación y decadencia", comentó, "los partidos socialista y comunista solo han demostrado su capacidad de degeneración".

Navarro agradeció el gesto de apoyo a sus colegas catalanes y subrayó su voluntad de ejercer como representante de una "izquierda útil", con "capacidad de gobierno" y capaz de decantar hacia posiciones de progreso las iniciativas parlamentarias formuladas por el PSOE como grupo mayoritario. Navarro sintetizó la clave para mantener la capacidad de influencia de Iniciativa en el Congreso: "La única manera de conseguir cosas para el País Valenciano o para Cataluña es que el partido socialista no tenga mayoría absoluta".

Iniciativa-Verds apoya a Isaura Navarro frente a la ´decadencia de la izquierda valenciana´

Aseguran que compartirán grupo si sale diputada

Levante-EMV, Valencia
Los dirigentes de Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa Jordi Guillot (senador) y Núria Buenaventura (número dos por Barcelona) expresaron ayer su apoyo a la diputada y cabeza de lista del Bloc-Iniciativa-Verds por Valencia, "nuevo y diferente" a una izquierda valenciana sumida en "un proceso larguísimo de decadencia". Confirmaron que ambos proyectos actuarán "conjuntamente en el Congreso" compartiendo grupo si Navarro logra salir elegida.

Preguntado por si el grupo parlamentario podría incluir al coordinador de Izquierda Unida (IU), Gaspar Llamazares, Guillot precisó que no hay "problemas ni inconvenientes en hablarlo" aunque matizó que sus relaciones políticas "se centran en Iniciativa del Poble Valencià independientemente de las alianzas que tengamos con Izquierda Unida porque las coyunturas internas las respetamos todos".

En una rueda de prensa en la sede electoral de Bloc-Iniciativa-Verds, Buenaventura reivindicó el "buen trabajo" realizado por Navarro en estos últimos cuatro años en el Congreso. "Nunca antes tan pocos habían hecho tanto en políticas que ayudaran a la vida cotidiana de la gente", sentenció.