escrit per: Xavi
divendres, 26 març de 2010
Valencianisme.com ha tingut l'oportunitat de parlar amb Joan Ribó, excoordinador d'Esquerra Unida del País Valencià i candidat a la Generalitat amb EU en les eleccions de 1999 i 2003. Actualment milita en Projecte Obert, un col·lectiu que agrupa exmilitants de la federació d'esquerres i que aposta per una convergència entre les formacions polítiques que conformen el valencianisme, l'esquerra i l'ecologisme. Després d'uns anys retirat de la política activa, serà el candidat a l'Alcaldia de València amb Coalició Compromís en les eleccions municipals de 2011.
Joan Ribó va abandonar fa uns anys la política activa. Quines raons han impulsat ara la seua tornada? S’ha oferit vosté a ser el cap de llista de Compromís per la ciutat de València o més aïna li ho han demanat els socis de la coalició?
Hi ha una raó de caràcter històric personal que ha provocat la meua decisió: haver treballat durant més de vint-i-cinc anys políticament des de l'esquerra a València i veure que tot això, per primera vegada des de la transició democràtica, s'ha quedat reduït a no res a nivell institucional a l'Ajuntament de València per culpa, al meu entendre, d'un gravíssim error polític d'Esquerra Unida en 2007 en negar-se a pactar amb el BLOC la coalició Compromís, tal com molts proposàrem en el seu moment. La segona raó és que m'han dit i reiterat que el grau de coneixement de la meua persona a la ciutat podia ser d'utilitat perquè Compromís per València tinguera presència a l'Ajuntament. M’ho van suggerir algunes persones significatives de la coalició Compromís i després de pensar-ho un poc decidí que, si era una proposta unitària i la gent hi estava d'acord, ho assumia.
Suposem que és conscient del fort debat que ha generat la seua candidatura entre diferents sectors del BLOC del Cap i Casal. Què diria vosté als militants del col•lectiu local del BLOC JOVE, que es van oposar a la seua proposta per a encapçalar les llistes de Compromís a la capital del país?
Sóc conscient d'aquest debat, que respecte profundament. Em sembla un debat normal en període preelectoral, especialment si es tracta d'una coalició. Potser en algun moment s'ha pogut transmetre la sensació des dels mitjans de comunicació que es feien les coses des de dalt i respectant poc els processos interns de cada organització. Ho lamente i crec que es fonamental respectar les dinàmiques democràtiques internes. En qualsevol cas, dir que el treball del BLOC JOVE i la seua presència són molts importants per al projecte de tots a la ciutat de València.
Albert Taberner, Ricardo Peralta, Alfred Botella, Pasqual Mollà, Joan Antoni Oltra, Mireia Mollà, Mònica Oltra... Són alguns dels noms de diputats d’Esquerra Unida que actualment ja no militen en la formació d’esquerres, bé perquè van abandonar voluntàriament el partit o van ser expulsats d’EU, com vosté mateix. Què ha passat durant els darrers anys en Esquerra Unida del País Valencià, amb tants abandonaments, escissions i expulsions?
Malauradament, la història del comunisme espanyol, i més del valència, si s'haguera de representar o identificar amb algun mite seria el de Saturn menjant-se el seus fills. Si haguérem de representar-ho mitjançant un quadre, hauríem d'escollir el de Goya on dos homes estan barallant-se amb bastons de forma permanent. Crec que aquesta realitat, que coneix tota la societat valenciana, és el certificat de defunció d'aquesta força política perquè plasma, millor que qualsevol altra, la incapacitat manifesta de posar-se d'acord per a realitzar un treball col•lectiu continuat, condició bàsica de qualsevol pràctica política coherent.
Repassant les hemeroteques hem recordat les dures crítiques d’Esquerra Unida cap al BLOC en les eleccions de 2003, formació a la qual vosté qualifica llavors de “dretana”. Set anys més tard, tant vosté com la resta de diputats de l’Entesa donaran suport a una candidatura unitària, al marge d’EUPV, amb els nacionalistes valencians. Què ha canviat des d’aleshores? S’ha fet vosté més de dretes o el BLOC ha experimentat un viratge cap a posicions més esquerranes?
M'agradaria que repassàrem les hemeroteques en la seua totalitat. Si així es fa, es podrà constatar que Esquerra Unida, a iniciativa meua, va proposar anar conjuntament a les eleccions autonòmiques amb el BLOC, cosa que no va acceptar. El tema l'havíem teoritzat prèviament en una assemblea d'Esquerra Unida com un procés de convergència política entre el valencianisme, l'esquerra i l'ecologisme. Malauradament, no va anar endavant i en qualsevol campanya electoral no hi ha més remei que diferenciar-se. I cal fer-ho precisament més d'aquells que tens més prop.
En una entrevista publicada en el moment de la seua retirada, Joan Ribó va assegurar que ja no és comunista, sinó que va optar per definir-se com a ecosocialista. Ens podria exposar quin ha sigut el procés d’evolució ideològica que vosté ha experimentat i els motius que l’han fet canviar? I, sintèticament, en quines polítiques concretes es traduiria eixa posició ideològica si fora vosté regidor o alcalde de la ciutat de València?
Intentaré explicar-ho amb el mínim possible de paraules. Quan comencí a preocupar-me per la situació política i social en la meua joventut, vaig fer-ho a partir de plantejaments de cristians pel socialisme i posicions properes a l'anarcosindicalisme. L'evolució de l'església em va allunyar de la religió catòlica, encara que mantinc un vincle laic amb la teologia de l'alliberament. A nivell polític em vaig convéncer que el comunisme espanyol era respectuós amb la democràcia i la llibertat i entrí en el PCPV quan les senyeres de l'eurocomunisme flamejaven per Europa. Poc a poc, el model eurocomunista s'ha anat esgotant i morint a tot Europa. A la vegada apareixia, inicialment a Alemanya, un moviment polític verd d'esquerres, que en aquests moments representa per a mi un model que des del respecte i la defensa de les llibertats i la democràcia conjuga molt bé els valors tradicionals de l'esquerra amb la imprescindible defensa del medi ambient i la defensa de la història, cultura i llengua pròpies.
Traduït a la ciutat de València, significa telegràficament apostar per uns serveis socials de qualitat, la defensa dels elements mediambientals bàsics de la nostra ciutat, l'Albufera, l'Horta i la façana costanera. Impuls decidit a la normalització del valencià i potenciació dels nostres trets culturals bàsics. Defensa del patrimoni cultural i urbanístic. Aposta per una València sostenible a nivell de polítiques de fem, aigua, energia, mobilitat sostenible amb menys cotxe i més transport públic, zones de vianants i bicicletes. Una València que exercisca de Cap i Casal del País Valencià, etc.
El BLOC és la formació majoritària dins de Compromís quant a nombre de militants i càrrecs públics. En el cas del Cap i Casal, si vosté aconseguira una acta de regidor, el valencianisme serà l’eix fonamental de les seues polítiques o se situarà al mateix nivell que altres postulats ideològics defesos per l’anomenada esquerra transformadora i l’ecologisme?
Al meu entendre, no es tracta de veure si hi posem un poc més de valencianisme o d'ecosocialisme enfront d'altres alternatives. El nostre objectiu és un projecte unitari on el valencianisme, l'ecologisme polític i els valors de solidaritat que caracteritzen l'esquerra es fonguen en un model atractiu per a la majoria dels habitants de la ciutat de València amb un mínim de plantejaments progressistes. No es tracta que cadascú hi pose la seua “quota”. Es tracta que tots siguem valencianistes, ecologistes i d'esquerres, respectant sempre els “ismes” de cadascú des del plantejament que fem, un programa electoral; i que ens posem d'acord amb unes propostes per a un temps limitat, encara que tinguem voluntat d'anar molt més lluny.
En relació amb la qüestió anterior, com a candidat de Compromís a l’Alcaldia de València, quines polítiques potenciaria vosté per a normalitzar la llengua, la cultura i la consciència nacional valencianes en la primera àrea metropolitana del país?
M'ha cridat l'atenció positivament que en les Falles recents la immensa part dels cartells estaven normalitzats. El mateix podem dir de la pàgina web de l'Ajuntament o les publicacions d'aquest. El problema és un problema d'ús. Exactament de manca d'ús del valencià. L'Ajuntament ha d'avançar en l'ús del valencià començant per l'Alcaldia, que no en diu ni una en valencià. Cal introduir el requisit lingüístic en l'administració municipal. Cal emprar les publicacions i mitjans de l'Ajuntament per a avançar en aquesta direcció. Hem de donar suport a totes les expressions culturals en la nostra llengua, teatre, música, Falles, etc. Hem d'anar conformant una consciència nacional pròpia fugint de confrontacions estèrils amb les comunitats veïnes o amb el govern central. Menys autoodi, menys reaccions de suposada autodefensa i més confiança en nosaltres mateixos i en les nostres pròpies capacitats a partir d'un desenvolupament dels nostres trets diferencials propis a nivell lingüístic, cultural i autoorganitzatiu.
La ciutat de València va caure en mans del PP fa gairebé vint anys, fet que va ser un presagi de la nova majoria política que s’obriria quatre anys més tard arreu del país i que es manté fins l’actualitat. Sincerament, creu que és possible un canvi de govern al Cap i Casal?
En aquests moments la correlació de forces a l'Ajuntament és de 21 a 12. Seria patir de falta de realisme afirmar que això és fàcil de canviar amb facilitat. Les coses en política no acostumen a canviar tant ràpidament. Però a vegades hi ha canvis molt ràpids i moltes vegades imprevisibles. Perquè açò puga passar és imprescindible estar en condicions i preparat. En definitiva: no és probable un canvi a l'Ajuntament de València en 2011 però no és impossible. El que és segur és que si treballem bé aquest any i escaig que ens queda farem aquest canvi molt més probable que si no hi estiguérem presents.
Quines són, en conseqüència, les expectatives electorals de Compromís a la ciutat de València? Creu que té opcions reals de ser triat regidor pels ciutadans del Cap i Casal? I, en el cas que no el triaren, estaria disposat a presentar-se com a candidat quatre anys després, o bé es marcaria algun altre objectiu polític, o bé deixaria altra volta la política activa?
Crec que unes expectatives raonables, no somnis, és aconseguir un grup municipal de dos, tres regidors a l'Ajuntament de València, i treballararem per a aconseguir-ho. A València en 2007 amb 20.500 vots, el 5%, s'obtenia un regidor. Amb 23.760, el 5'7%, s'obtenia el segon. Són objectius possibles. Compromís a València en el 2007 obtenia 31.300 vots i Esquerra Unida en les municipals n'obtenia 19.800.
No sóc capaç de respondre al que faré dintre de cinc anys. Sí que puc dir que ja no seré massa jove per a dedicar-me a grans canvis de projecte polític. Tampoc sé si qui m'ha proposat avui considerarà que és útil continuar proposant-me dintre d'uns anys.
Imaginem que a l’endemà de les eleccions municipals hi ha una majoria progressista a l’Ajuntament de València. Com a regidor, si depenguera de vosté l'elecció de l'alcalde, es limitaria a donar suport a la investidura del candidat socialista o condicionaria eixe suport a un pacte de legislatura a partir del programa electoral de Compromís? Igualment, creu factible un acord tripartit amb el PSPV i Esquerra Unida?
Pense que la gent ens vota perquè fem allò que els proposem. Si és possible, governant amb majoria. Si no ho és, condicionant el govern. I si no, en l'oposició fent tasques de control, denúncia i també de propostes. Per tant: de donar un vot gratuïtament res de res. Hem de fer treballar els vots que ens han donat per a aproximar les polítiques municipals com més possible a allò que hem defensat. Per tant: caldria condicionar sense contemplacions en aquesta direcció.
Respecte a l'última pregunta sobre Esquerra Unida, hi fan falta dues condicions. Primera, que Esquerra Unida isca amb regidors a l'Ajuntament. Segona, que els números permeten un acord. Si això es produïra, jo diria que sí reproduint la mateixa argumentació que he fet abans amb el PSPV.
El govern de Rita Barberà ha venut durant els seus anys de mandat una gestió basada en els anomenats grans esdeveniments. Quina opinió té Joan Ribó sobre el circuit urbà de fórmula 1 o la Copa de l’Amèrica?. Si vosté fora regidor del consistori, treballaria per tal de fer la ciutat de València seu d’events internacionals o s’hi oposaria?
Crec que són dues coses distintes. La Copa de l'Amèrica ha estat un esdeveniment que ha donat una projecció internacional a València interessant, encara que potser no ha estat adequadament plantejada ni desenvolupada.
No pense el mateix del circuit de fórmula 1. Al meu entendre ha estat una aposta molt costosa i mal ubicada. Crec que el circuit de Xest, adequadament modificat, haguera pogut complir la mateixa funció, cosa que haguera rendibilitzat les infraestructures i no haguera produït les molèsties que genera el circuit.
Qualsevol gran ciutat vol tindre grans esdeveniments. Ho hem vist amb les olimpíades de Barcelona, l'expo de Sevilla o la recent expo de Saragossa. Però un esdeveniment ha d'estar adequadament gestionat abans d'aquest, durant i després. Un esdeveniment ha d'estar incardinat amb la pròpia llengua, cultura i organització de la ciutat. No sembla ser aquest el cas de València: ni adequadament escollits ni gestionats els esdeveniments. El cas més cridaner és la visita del papa.
Mirant les seues dades biogràfiques per la xarxa, descobrim que vosté és natural de Manresa. Després de tants anys vivint en terres valencianes i sentint l’accent valencià que té vosté quan parla la nostra llengua, cosa que mai no ens haguera fet suposar el seus orígens catalans, quin és el seu sentiment identitari? I traslladant aquesta qüestió a l’àmbit polític, és vosté nacionalista valencià?
Vaig nàixer a Manresa, en un hospital. Però la meua infantesa i joventut la passí en un poblet prop de la Seu d'Urgell, anomenat Adrall. A 15 km de l'únic estat que té com idioma oficial el català.
Als divuit anys vaig vindre a estudiar enginyer agrònom i ací m'he quedat. Efectivament, els meus familiars catalans em diuen que parle valencià encara que el Sr. Francisco Camps em deia fa pocs anys a les Corts que el meu valencià era un poc estrany...
Sóc valencià perquè visc i treballe al país i, a més, l'estime i intente assumir les flexions verbals pròpies i l'entonació típica de l'Horta. Si visquera a les Illes intentaria aprendre el salat d'allà, d'igual forma que quan estiguí estudiant a Barcelona m'adaptí a la parla “barcelonina” malgrat agradar-me poc.
Sóc nacionalista valencià? Sempre he dit que defensava les llibertats nacionals però mai no m'he considerat nacionalista i em mantinc en la mateixa opinió. Però, que quede clar: tampoc no sóc nacionalista espanyol. Em considere defensor d'un model federal avançat respectant sempre el dret d'autodeterminació dels pobles.
El País Valencià serà d’esquerres o no serà, com va dir Joan Fuster? Considera una errada per part del valencianisme polític l’aïllament amb el sector empresarial del país, que han donat suport majoritàriament a opcions polítiques més conservadores i espanyolistes?
Aquesta afirmació sempre m'ha generat contradiccions. Si aquesta afirmació és una constatació històrica, hem de reconéixer que és prou encertada ja que, malauradament, només l'esquerra sembla haver-se preocupat fins ara pel País Valencià. Si és un plantejament de futur crec que és un error. Cap territori no podrà avançar en les seues aspiracions nacionals si no és amb la complicitat de totes les classes socials, sobretot d'aquelles que tenen més poder econòmic. Tret que, evidentment, es plantege prèviament fer una revolució que elimine el poder econòmic i polític d'aquestes capes.
Aprofitant que hem parlat adés dels seus orígens a Catalunya, desitgem fer-li una pregunta que ens ha enviat un lector del portal. Quina opinió té vosté al voltant dels anomenats Països Catalans?
Depén de quins Països Catalans parlem. Si parlem a nivell lingüístic, cultural i de comunicació, en sóc un fervent partidari. És imprescindible un treball en comú en aquests aspectes entre tots els països que parlem català, respectant sempre els trets diferencials de cada territori. Si no plantegem economies d'escala estem condemnats a morts per les llengües més globals com poden ser l'anglés o el castellà.
Ara, si parlem de Països Catalans en un sentit polític comú, no hi estic d'acord més enllà de les cooperacions necessàries per qüestions de proximitat: infraestructures, aigua, territori, etc. El Québec parla el mateix que França, però ... Austria parla el mateix que Alemanya, però només se li ocorren a Hitler els processos d'unificació. Andorra parla el mateix que nosaltres. Però Andorra, Catalunya, l'Alguer, etcètera, són el que són i nosaltres els valencians fa centenars d'anys que teníem institucions pròpies.
Seguim parlant de nacionalismes. Diversos usuaris de Valencianisme.com han criticat que els diputats de l’Entesa –excepte Carles Arnal i Dolors Pérez, actualment en els Verds-EE i Iniciativa- votaren en contra del projecte sobiranista impulsat pel lehendakari Ibarretxe, fet que incomplia els acord programàtics pactats entre les formacions que componien aquella coalició. Per què es va oposar Joan Ribó al conegut com pla Ibarretxe?
Quan es va prendre aquesta decisió jo era membre de la direcció estatal d'Izquierda Unida, que havia debatut el tema i pres una posició clara en contra. A més, malgrat el meu respecte i estima pels companys bascos d'IU, des del començament em va semblar un pla que estava dissenyat per a fracassar i després poder aprofitar-se políticament d'aquest.
Extrapolant la qüestió anterior a casa nostra, és vosté partidari de l’exercici del dret d’autodeterminació per part del poble valencià?
Com he dit adés, sóc partidari del dret d'autodeterminació de qualsevol poble i per tant, també del valencià. Dit açò, cal afegir que aquest dret és un dret complex i complicat. En la història europea ha anat acompanyat amb massa freqüència amb guerres civils i conflictes armats. Per tant, és un dret que cal usar amb molta prudència.
Acabarem l’entrevista fent una breu referència a les eleccions autonòmiques de 2011. Com en el cas de la ciutat de València, creu possible desallotjar el PP de la Generalitat? Superarà Compromís la tanca del 5% dels vots necessaris per a obtindre representació parlamentària? Si és així, considera que la coalició serà una peça clau a l’hora de poder configurar un hipotètic nou govern de caire progressista?
He comentat abans que superar el 5% a València és un objectiu perfectament assolible per a la coalició Compromís. No és ni de lluny tant fàcil desallotjar el PP de l'Ajuntament. Els números de 2007 parlen per ells mateixos: 21 a 12. El que no siga fàcil no vol dir que siga impossible. El que si és segur és que no hi ha cap possibilitat si Compromís no obté un excel•lent resultat en 2011.
Si la candidatura formada pel BLOC, Iniciativa, Verds i col•lectius com el seu (Projecte Obert) obté uns resultats prou satisfactoris i té continuïtat en el futur, es plantejarien integrar-se en el BLOC o en Iniciativa o, si no, participar en la fundació d'una nova formació que fusionara eixos dos partits? Per què no fa ara el pas de sumar-se a un dels dos?
Em semblen molt respectables els partits polítics i la seua tasca imprescindible per a l'avanç de la democràcia. Però això no vol dir que tota la tasca de treball polític i social s'esgote en els partits. A més, personalment he estat en un partit polític des de fa més de trenta anys. Reivindique el dret a descansar una temporada.
Abans de tancar aquesta entrevista, li deixem llibertat per tal que expose algun tema al qual nosaltres no hagem fet referència al llarg de l’entrevista. Hi ha algun desig que vulga compartir amb els valcomers?
Crec que en aquesta campanya que estem començant per a les eleccions de 2011 el paper de les xarxes socials serà determinant especialment en els sectors socials més joves i dinàmics. Molts alumnes meus no veuen la tele quasi. El temps que abans es dedicava a la tele ara es dedica a aquestes xarxes.
Joan Ribó és admirador de Valencianisme.com en la xarxa social Facebook, ens podria exposar la seua opinió sobre el nostre portal?
Em sembla una iniciativa molt interessant, a la qual li desitge un gran futur per al bé del nostre país. Malauradament, estem massa orfes de mitjans de comunicació en la nostra llengua i fets en la nostra terra. I hi fan molta falta. Sort.
JOAN RIBÓ
